Pàgines

14/10/09

Mein Friedrich

El 15 d'octubre de 1844 naixia a una localitat de San Röcken un nen que canviaria la història de la filosofia; un nen que seria un avançat al seu temps i que plantejaria unes hipòtesis vetades fins el moment; un nen que no deixaria indiferent a ningú que coneguera el seu pensament; un nen que no es doblegaria davant ningú i que defensaria les seues idees fins a les últimes conseqüències.

Aquest senyor s'anomena Friedrich Wilhem Nietzsche.
174 anys després vaig arrivar jo al món, amb quinze dies de retard, potser per això me l'estime tant.

Feliç aniversari, estimat Friedrich.

3/10/09

Irlanda diu que sí

Després d'un any de reflexió, finalment Irlanda ha donat hui el vist i plau al Tractat de Lisboa. Ha sigut amb un 67'1% de vots favorables, front el 53'4% de vots contraris que els ciutadans irlandesos van donar al mateix tractat el 2008. El principal motiu que ha propiciat aquest canvi en la mentalitat irlandesa ha sigut la crisi econòmica.

Amb més de 20 punts de diferència respecte a l'anterior referèndum, els irlandesos han obviat els motius que els portaren a la negativa anterior, principalment, la por a la pèrdua de neutralitat a Europa, el temor a la baixada dels salaris i la negativa a pagar impostos a Brusel·les. En aquesta ocasió, el principal motiu per al no era fer oposició a l'actual equip de Govern irlandés, encapçalat per Brian Cowen, del Fianna Fáil. El descontent de la ciutadania per la gestió del Govern de Cowen haguera pogut provocar de nou un no rotund al Tractat de Lisboa. No obstant això, la cisi econòmica mundial ha fet aparéixer la por en els irlandesos, que sopesant les ajudes atorgades pel Banc Central Europeu al país han decidit, finalment, atorgar llum verda al Tractat.

El Tractat de Lisboa pretén establir mesures com atorgar personalitat jurídica a la Unió Europea per tal de signar tractats internacionals, el vot per majoria qualificada al Consell de la UE i la creació dels càrrecs de President/a del Consell Europeu i Alt Representant de la UE per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat. Si es ratifica el Tractat de Lisboa, aquest substituirà la fallida Constitució Europea i permetrà que la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea siga jurídicament vinculant.


Rio 2016

Madrid no serà seu olímpica el 2016...


...¡Bé!

30/9/09

Fuig llop, fuig

Fuig llop, fuig... Potser se'ns esgote la paciència i anem a caçar-te.
Fuig llop, fuig... Cada cop que obris la boca, és per mentir.
Fuig llop, fuig... No pots seguir maltractant tot un poble.
Fuig llop, fuig... Encara que no t'ho cregues, t'oposem resistència.
Fuig llop, fuig... Fins i tot tu ho saps: Estas acabat.
Fuig llop, fuig... Ens has pres el pèl durant anys, ja n'estem farts.
Fuig llop, fuig... Prou d'America's Cup, Fòrmula1, i Calatrava.
Fuig llop, fuig... Perquè el teu poble no esperava el papa.
Fuig llop, fuig... No és el TEU govern, és el govern de TOTES i TOTS.
Fuig llop, fuig... Manipules els mitjans de comunicació.
Fuig llop, fuig... Estas destruint una cultura.
Fuig llop, fuig... València no sempre ha viscut del turisme.
Fuig llop, fuig... Només eres exemple d'allò que no s'ha de fer.
Fuig llop, fuig... Perquè el català i el valencià són la mateixa llengua.
Fuig llop, fuig... Ens cansarem, prompte o tard, però ens cansarem.
Fuig llop, fuig... Deixa a les llebres tranquil·les.
Fuig llop, fuig... Abans de que arribi l'hivern i no et pugues cobrir amb trages de Milano.

29/9/09

Una d'alcaldes...

L'excel·lentíssim (i intel·ligentíssim) alcalde d'Alginet, Enrique Girona, donarà ajudes econòmiques a aquells xiquets que cursen els seus estudis a escoles privades.

Li aplaudim ja o ens esperem a que canvie la font de la plaça per una estàtua del generalísimo?


... I mentrestant, els alginetins i les alginetines li feien reverències al seu pas mentre, amb la veu trencada per l'emoció del moment, deien:
- És que és molt bona persona!

Fi.

25/9/09

La hipocresia, que ens supera ara més que mai

Comence a pensar que l'única eixida possible a aquesta crisi d'ideologia política que sofreix la societat actual és la revolució. I és que una ceguera envaïdora i preocupant està devastant comarques senceres que, quasi sense adonar-se'n, molt sigil·losament van deixant-se portar per l'esperit del Partit Popular. Ells i elles pensen que amb un govern del PP es faran rics, podran lluir cotxes més vistosos, podran comprar xalets, cases més grans, roba de marca... i si no és així, podran aparentar-ho lluint la seua acreditació d'apoderats i interventors del Partit Popular a les pròximes eleccions.

Ara bé, si es posen malalts aniran al centre de salut del seu poble (i no a un segur privat), compraran medicaments amb recepta (que ixen més barats), els seus xiquets aniran a escoles públiques i es beneficiaran de beques i ajudes durant tota la seua formació. També criticaran als immigrants, que vénen a llevar-nos la feina, la feina que ningú no volia fer abans de perdre el seu acomodat lloc de treball, també es ficaran en la vida (i l'úter) de les dones, obligant-les a dur a terme embarassos no desitjats ( i arribat aquest punt no parlaré d'una coneguda fallera major de València...). Adoptaran altres postures inquisitives, com les seues croades contra la comunitat LGTB (dones mal educades, pervertidors d'infants, malalts mentals i viciosos, segons ells) defensaran allò que ells anomenen "família" i que nosaltres anomenem "¿família?", satanitzaran els preservatius (però invertiran en Durex, ves per on) es posaran una foto del natzareny a la cambra, tot just damunt del llit i aniran a la missa dels diumenges per a que el senyor retor els atorgue el perdó diví per haver realitzat actes sexuals amb pervertidors de xiquets (i arribat aquest punt no parlaré de l'excel·lentíssim president de la Generalitat).

Al final, tot es resumeix en hipocresia, una hipocresia nascuda de la més profunda de les repressions i que ha provocat un buit tan gran en les seues vides que no tenen cap més remei que intentar fotre la del proïsme. Però no passa res, perquè cap ovelleta no es pararà a pensar açò mentre els donem una America's Camps, la ciutat de Santiago Calatrava i el seu gust per les coses blanques (i inútils), la visita del nazi, perdó, del papa, la Fórmula 1 (subvencionada amb fons públics, eixos destinats a construir escoles i hospitals) i un llarg etcètera. Però per a què parlar, si ni tan sols se n'han adonat que el president de la Generalitat ha estat assegut a la banqueta dels acusats...

Població manipulada mitjançant els Mitjans de Comunicació + govern conduit per uns pocs + obres faraòniques + exaltació del líder i de la moral religiosa + duració indefinida dels càrrecs públics + corrupció + justícia cega = ¿Dictadura?

30/8/09

EL VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ (NI GANES)

El valencià és la llengua parlada a la província de València. Llevat de la capital, on mai s’ha parlat, i de les principals ciutats : Alcira, Játiva, Gandia on quasi s’ha perdut. Aquesta llengua és anomenada d’una manera culta valenciano. El català és la llengua parlada a Catalunya. I segons els catalans, que sempre escombren cap a casa, també a les Balears, al País Valencià, i fins i tot en un tros d’Aragó, en una part de França, i en un poble d’Itàlia. Ah! I també a Andorra : la Vella.
El valencià el parlen tres milions i mig. El català deu milions. Però no passa res perquè els lituans també són tres milions i mig.
El valencià és la llengua dels pobres. El català és la llengua dels rics.
El valencià és la llengua dels iaios, abuelitos, i de les persones majors, però no tinc problemes per a entendre’m amb ells perquè a mi em parlen en castellà. El català és la llengua que parlen els infants amb els seus avis.
El català és la llengua del diari Avui. El valencià és la llengua d’una part del Diario Oficial de la Generalitat Valenciana.
El català és la llengua del President de la Generalitat i del Parlament,màxims representants del poble català. El valencià és la llengua dels professors de valencià de la UPV, màxims representants del nacionalisme.
En català és Jordi i Neus. En valencià és Vicente i Amparo.
El català és una llengua parlada i escrita. El valencià és una llengua parlada.
El valencià és una llengua molt antiga, la parlaven els romans. El català serà oficial a Europa i Espanya.
El català és una llengua d’una comunitat històrica. El valencià és la llengua de la Comunitat Valenciana.
El català és la llengua que es fa servir davant un desconegut, per si t’entén. El valencià és la llengua que no s’usa en les converses, per si algú que passa en eixe moment, o que està en la cua, no t’entén. Sempre hi ha algú que pot no entendre’t. S’ha de tenir en compte.
El català és la llengua que parlen els bisbes catalans, i en la qual preguen els creients. El valencià és la llengua que parlen els rectors valencians en privat, i en la qual reguen els de la comunitat de regants.
El català és l’única llengua de TV3. El valencià és la llengua dels informatius de Canal 9, i d’una pel·lícula que tornaran a posar l’any que ve, i que van fer al principi.
El català és la llengua oficial dels Jocs Olímpics que sonarà arreu del món el dia de la inauguració. La mateixa que el Papa fa servir quan rep els catalans. El valencià és la llengua de l’Himne Regional i s’usa en la cremà i en la presentació de les distintes comissions falleres. També en els ninots de la falla, excepte en els de la falla de l’Ajuntament, que com és la més important, ho fan en castellà. La Fallera Major de València, màxima representació de la dona valenciana, no sol saber-lo -el valencià-, però no passa res, perquè si que sap cantar-lo -l’himne -.
El català l’usen els grans metges i les eminències mèdiques. El valencià els malalts en l’agonia o en situació terminal.
El català és la llengua de tots. El valencià és la llengua dels valencianoparlants.
Sense el català no trobaràs feina ( el català no m’agrada, el parle perquè m’obliguen. El valencià no val per a res ( quan vages a demanar faena no vages parlant en valencià ).
M’agrada molt el valencià, m’agrada com sona.
El català no s’entén. El valencià si s’entén ( però no vull entendre’l ).
Cada vegada són més els immigrants que parlen català. Cada vegada són més els valencians que no parlen valencià.
El català és una llengua. El valencià és una assignatura.
La major part dels escrits de la Generalitat Catalana són en català. Només una part insignificant dels escrits de la Generalitat Valenciana són en bilingüe, la resta ho són en castellà.
El valencià, seguint l’exemple de la Generalitat, no el vol ningú. Solament el 5% creu en l’ensenyament en valencià.
En el futur. El català, seguint l’exemple de la Generalitat, el vol una majoria. Més d’un 60% creu en l’ensenyament en català.
En el futur. El valencià no és un problema social, ni un problema polític ( excepte per una minoria catalanista que s’entesta en parlar-lo i escriure’l, creent-se amb algun dret ). Sense cap perill.
El català és un problema social i un problema polític ( sobretot per a una minoria espanyolista que s’entesta que no es parle ni s’escriga, creent-se amb tots els drets ). Molt perillós.
Els Reis d’Orient quan arriben a dur els regals i la il·lusió als xiquets de València els parlen en castellà. Els Reis d’Orient quan arriben a dur els regals i la il·lusió als infants de Barcelona els parlen en català.
El valencià no és un problema. El català si.
Al català cada li va cada vegada pitjor. Al valencià li va cada vegada millor.
El català ens enveja i ens necessita : estan tot el dia pendents de nosaltres. Nosaltres ni els envegem ni els necessitem, ni tenim res a aprendre, ni podem aprofitar-nos de res. En tot cas, al contarri. Ací es viu millor – diuen alguns - . Ací no es pot viure – diuen uns altres - .
LLUÍS RODA ( PREMI OCTUBRE DE POESIA, 1989 )

23/8/09

La vella València

La meua València és un lloc diferent, un lloc extraordinari, un lloc on fins i tot el circuit de Fòrmula1 és diferent. I és que a València tenim grades que no miren enlloc i quan el guanyador puja al podi no celebra la seua victòria rodejat de bellesses nòrdiques, no, ho celebra amb Rita Barberà i Francesc Camps, els encarregats de donar-los el trofeu, un trofeu que, d'altra banda, no penseu que la dissenyat qualsevol dissenyador de merda, no... El trofeu del Valencia Street Circuit el dissenya Santiago Calatrava! Ni més ni menys... I és que clar, a València, quan no sabem què fer cridem a Santiago Calatrava, que com té dues carreres sempre se li ocorre alguna cosa... Però malgrat tot és injust... ¡Jo també vull un monyigot de 5 quilos dissenyat per Calatrava! i a més... Vull que me'l paguen amb els 90 milions d'euros públics que la Generalitat destinarà a mantenir la Fòrmula1!

3/8/09

Queda arxivat el Cas Gürtel, Camps queda impune.



Tal i com ens temíem Francisco Camps no anirà a la presó. Almenys no per la trama de corrupció en la qual està involucrat, l'anomenat "Cas Gürtel".
Ara és el moment de reflexionar, ¿Què passa al País Valencià? És la pregunta del milió, uns i altres s'atorguen responsabilitats polítiques i intenten buscar la solució al "PProblema", però la cosa no és tan senzilla.
El Partit Popular ha sabut muntar-se el seu negoci particular a un territori políticament castigat al llarg de la Història, el que no acaba de quedar clar és com aconsegueixen el suport de la ciutadania, sobretot si tenim en compte forma tan despòtica amb la que es burlen de nosaltres... Bé, de nosaltres, dels nostres xiquets (amb tants barracons i tan poques ajudes als estudiants), dels nostres professors i professores (obligant-los a impartir assignatures que no són de la seua competència per tal de ridiculitzar-los), dels nostres majors i malalts (On estan els diners per a la Llei de Dependència? Al port America's Cup, potser?) i amb una televisió pública que començà donant-nos angoixa i que ja fa por, amb una informació tan seleccionada que ja quasi no ens deixa veure una altra cosa que els rostres dels "capos" del PP. Exaltació del líder, manipulació dels mitjans de comunicació, construccions faraòniques, escasses ajudes socials, discriminació...
El PP valencià s'ha creat un model polític basat en la vella Europa, concretament la Europa d'entre guerres. Definitivament, les valencianes i els valencians deuríem d'anar amb cura per si de cas comencen a proliferar els camps de concentració per a dissidents.