Les imatges de la dècada

Demà, 31 de desembre, no només és el final d'un any, és el final d'una dècada, una dècada marcada per l'odi, la guerra i les injustícies, sobretot en forma de catàstrofes naturals. Ací us deixe una selecció d'imatges dels moments més importants (des del meu punt de vista) des del 2000 fins al 2010 feta per mi mateixa. Esperem que al proper vídeo (que el farem allà pel 2020) no hagem d'utilitzar tantes imatges de guerres i de catàstrofes naturals.

Fum, fum, fum!

25 de desembre de 2010, dia de Nadal. Les portades digitals dels dos diaris de referència espanyols ens tornen a sorprendre amb la distribució de les seues notícies. Suposadament, l'ordre de les notícies es determina segons la importància que el periodista o el mitjà atorga a cadascuna. Si aquestes són les notícies de major importància, crec que provaré amb algun periòdic estranger....

EL PAÍS.COM

Obri la edició digital amb una espècie d'estudi sobre cóm ha de servir-se el cava. Deu ser una notícia molt important, ja que si el cava es desventa, és repugnant. 

Continuem llegint i ens trobem el discurs del rei, acompanyat amb una foto de la selecció espanyola de futbol al més pur estil Facebook. M'imagine la situació:

JC: Ponemos la foto esta que estoy con la selección, que queda chula.

 Assessor: Pero majestad! Lo formal es poner una foto de familia!

JC: Vaaaaa!! Porfa, porfa, porfa...!! Que si,va, que salimos muy guapos y verás que envidia le voy a dar a los de Mónaco... Je, je, je.

I ja, a continuació, venen les notícies "en serio". Però per aplegar a elles cal donar un parell de voltes a la roda del ratolí, vaja, que deuen ser molt poc importants en un dia de nadal.

EL MUNDO.ES

El Mundo trau, en el dia de nadal, la seua cara més moralista, amb tot allò de defensar els valors tradicionals, com la família tradicional, la misa tradicional, el sopar tradicional i el no menys tradicional discurs del rei.

Bé, no està malament el seu començament, però a partir d'ara, la portada d'El Mundo serà una catàstrofe a nivell periodístic. 

 Discurs del rei, per tornar a verure'l o per descarregar-lo en PDF, com tots els altres periòdics nacionals. De nou ens mostren la foto del monarca acompanyat amb la foto de la selecció espanyola. Sembla que els espanyols hem de sentir-nos orgullosos d'eixe equip.

 Continua la informació de succesos, aproximadament a la mateixa altura que El País, però El Mundo li dóna una especial importància a la paraula "familiar". També posa per subjecte al fill (El País posava a la mare), que a El País, només era el presumte assassí de la dona. 

 Però, com que s'havien posat massa seriosos, i això en nadal no mola, continuen amb un titular d'allò més atractiu.

Un poquet més de serietat i...

 ¡Sorpresa! El vídeo de la dona semi-nua del dia!

 I tot per a tornar després al puritanisme nadalenc: la imatge de la família ideal, el matrimoni que tota espanyola desitjaria tenir, una foto dels prínceps d'Astúries on suposadament es miren amb tendresa. Jo veig que ella està desitjant aplegar a casa per esbroncar-lo com si no hi haguera demà.

 I per expurgar els pecats, acabem amb el papa del Vaticà i la misa del Gai, o alguna cosa així. És curiós que el senyor aquest demane la fi de le guerres i dels opressors, perquè al llarg de la història s'han endut la seua part de totes les guerres i si algú coneix una entitat menys opressora que l'Esglèsia Catòlica que "baje dios y lo vea". Hale, a seguir disfrutant del que queda del dia de nadal (recordeu que cel·lebrem que "ha nacido el niño dios" i que eixe és un motiu de goig i alegria [¿?]).

"El que està passant és que ens estan tancant"

Indignació, tristesa i ràbia, molta ràbia. Així és com em sent, perquè aquesta nit serà l'última vegada que veurem a Iñaki Gabilondo fer un programa, perquè el repugnant mercat televisiu espanyol, basat en la telebasura i en l'entreteniment per a idiotes, ha pogut amb la figura més important que ha tingut mai el periodisme espanyol, una persona que no només ens ha informat al llarg de la seua trajectòria, sinó que també ha sabut formar-nos com cap altre periodista ha sabut fer a Espanya. 

I mentrestant els altres mitjans miren cap a un altre costat... "És que estem en crisi", diuen alguns. Sí, però la crisi no ha pogut amb la basurítica Belén Esteban, amb el 'Dónde estás corazón', ni amb el fastigós 'Sálvame'. Espanya ha posat sobre una part de la balança a tot aquest merdegall, i en l'altra part han posat el periodisme de qualitat, les ganes de treballar per una societat millor i la cultura, la intel·ligència i la saviesa que donen tants anys d'exercici de la professió, i Espanya mateixa ha sigut qui ha triat. Espanya ha triat la basura mediática, i a Gabilondo que el bomben, a Gabilondo i a tots i totes les professionals de Cuatro i CNN+ que hui se'n van al carrer, perquè Espanya s'estima més els pallassos de l'horror que no els periodistes de qualitat. 

Deia Gabilondo hui a un video difós per Cadena SER dirigit a joves periodistes, que no hem de rendir-nos mai, que podem desil·lusionar-nos amb la professió, però que no hi ha que rendir-se. Jo em quede amb les paraules del mestre, encara que cada dia siga més difícil no perdre la esperança en aquest país, que cada vegada és més fastigós. 

Jo vaig decidir ser periodista la primera vegada que vaig escoltar parlar a aquest home. Esta nit serà l'ultima vegada que parle com a professional, però no serà la nit que jo decideixa deixar-me la professió. Hui, més que mai, la ràbia m'empenta a seguir, i ni Berlusconi, ni cap empresa, ni cap govern, van a aconseguir trencar les ganes d'una persona que hui creu en el periodisme més que mai. 

Per totes i tots els professionals que hui van a ser injustament acomiadats, per totes i tots els que el dia de demà no trobarem una feina digna dintre del periodisme i perquè si no és per nosaltres, aquesta societat no va a canviar mai, a lluitar hui més que mai.

Comentari de despedida d'Iñaki Gabilondo a Cuatro.

+Info:

Ecodiario

Entrevista digital a Gabilondo a elpais.com

Professionals de la cultura contra el tancament de CNN+ a La Vanguardia

Manifest contra el tancament de CNN+

Per un 2011 sense armaris

Hui blogueje amb un desig reivindicatiu per al 2011. El 2010 ha sigut un any ben profitós per al col·lectiu LGTB; si en juny i juliol vam reivindicar els drets de les persones transsexuals, en octubre ja estàvem cel·lebrant el primer Orgull LGTB a Sèrbia, i fa només unes setmanes, a l'Índia.

L'altra cara de la moneda han sigut les vergonyoses execucions de gais a Iran, on per més que els col·lectius LGTB esgargamellen tot el que saben i més per evitar-ho, les autoritats iranianes es tapen les orelles i van a la seua. 

Elaboració pròpia.

El meu desig, o la meua meta, o com volgueu anomenar-ho, per 2011, és aconseguir trencar d'una vegada les portes dels armaris que oprimeixen a tantes persones en el món. Que sí, que està molt bé que Ricky Martin o Tiziano Ferro assumisquen públicament la seua homosexualitat, però a mi m'importen més les persones anònimes que a l'escola, a la feina o a Iran, l'Índia o Serbia o al poble més xicotet de la Ribera del Xúquer, han d'amagar-se per tal de no ser excluits, rebutjats i, per desgràcia en moltes ocasions, agredits.

No ens oblidem de les dones, les més invisibles socialment, que a més del fastigós masclisme que ens envaeix des de fa ja massa temps, han de suportar també l'homofòbia que, en moltes ocasions, comença en les seues pròpies famílies.

I com ni del govern en aquests temps de crisi, ni de la societat, ni dels partits, ni dels organismes internacionals van a eixir els impulsos que necessitem per lluitar en favor de les nostres reivindicacions (trist però cert), som nosaltres qui ho hem de fer, som els únics que tenim el poder de canviar la societat, i ja va sent hora de creure's-ho.

Un Nadal + solidari

El proper divendres 24 de desembre cel·lebrarem una recollida de joguines solidària per repartir-les després entre els xiquets i xiquetes més necessitats del poble. Estarem des de les 10 del matí fins les 14 hores front a l'Ajuntament d'Alginet. Si tens joguines velles o que els teus nens ja no usen, no dubtes de portar-nos-les, nosaltres ens encarregarem de distribuir-les.

Joves Socialistes d'Alginet comença la seua nova etapa amb una recollida de joguines solidària per als nens més necessitats d'Alginet. La nova executiva, elegida el passat dijous 16 de desembre, ha decidit iniciar la gestió el més prompte possible a causa de que, després de quasi tres anys des de la constitució i després de dos secretaris generals més preocupats per mantenir el seu càrrec que no per fer feina, ja és el moment de que el poble d'Alginet sàpiga que hi ha una agrupació de Joves Socialistes que es preocupa de defensar els valors de la solidaritat, la igualtat, la sostenibilitat i el socialisme al municipi. 

Per un 2011 sense violència masclista

ADVERTÈNCIA: Si estàs pensant en assassinar a la teua parella, més val que et suicides, per a la societat no ets més que un càncer.

Foto: Declaración Universal de los Derechos Humanos en Facebook

JA SÓN 71 LES DONES QUE A ESPANYA HAN SIGUT ASSASSINADES PER LES SEUES PARELLES O EX-PARELLES EL 2010, NO PODEM SEGUIR TOLERANT-HO.

TOTS I TOTES PLEGATS, LLUITEM CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

La història de Salvador en imatges, paraules i sons

La pel·lícula, dirigida per Manel Huerga i protagonitzada per Daniel Brühl. Una adaptació cinematogràfica del llibre Compte enrere: la història de Salvador Puig, de Francesc Escribano. La pel·lícula té un format quasi documental, de forma que no és difícil situar-nos en l'època i història narrada, precisament el compte enrere de Puig Antich. Malgrat que el final de la pel·lícula és ben conegut, resulta imprescindible tenir-la a la nostra videoteca particular, pel seu valor artístic i pel fet que gràcies a aquesta producció, que tant va obviar l'Acadèmia de Cinema, la història de Salvador Puig Antich ha tornat a la memòria d'un país amb tendència amnèsica. 

És el llibre en el qual es basa el film de Huerga. Analitza el cas Puig Antich des d'un estil periodístic però sense deixar de banda certa emotivitat en els moments clau de la vida de l'activista. 

Resulta interessant i lleuger per comprendre el complex cas, sense sobrecàrregues d'informació que podem trobar en altres volums dedicats a l'anàlisi del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL en el seues sigles en castellà) i les seues accions. 

Però no tot han sigut reconeixements i bones crítiques per a la pel·lícula de Huerga, ex-membres del MIL han criticat la pel·lícula perquè, segons ells, no s'han vist reflectits els motius de la seua lluita.

Unes declaracions un xic desconsiderades, si tenim en compte que les germanes de Salvador Puig Antich continuen reivindicant i lluitant per a que es declare la innocència del seu germà i que, de fet, han rebut el film com una oportunitat per a que el cas no quede en l'oblit. I és que realment, gràcies a aquesta producció, generacions posteriors a la dictadura franquista han conegut la lluita de Puig Antich i, conseqüentment, la lluita del MIL. 

La pel·lícula va rebre un premi Ondas a l'esdeveniment cinematogràfic de l'any per haver rescatat un dels episodis més cruels de la història recent d'Espanya. També va rebre un premi Goya al millor guió adaptat, encara que comptava amb onze nominacions entre les que destacàven Millor Actor i Millor Banda Sonora. 

La Banda Sonora Original va ser composada pel cantautor català Lluís Llach, qui l'any 1974, dies després de l'execució de Salvador, va composar 'I si canto trist', un himne carregat de ràbia i tristesa per la mort del jove, que 32 anys després va ser reeditat per a formar part de la BSO de Salvador.

+ Imatges
Salvador als Premis Ondas
Daniel Brühl en Noche Hache part 1
Daniel Brühl en Noche Hache part 2
Daniel Brühl en Noche Hache part 3

La injustícia, el mite (1.ª part)

Un pal de fusta d'aproximadament un metre i mig, un tamboret i les mans expertes d'un home sense passat ni futur que té per ofici executar les ordres d'un govern sense pietat. Que entre el reu, un reu de la injustícia, un reu de la falta de trellat en el país de les mentides disfressades, en el país de la incultura, de la falta de dignintat.

La mirada del jove Puig Antich es posa sobre el macabre escenari que serà el de la seua mort, "això sí que és una putada", xiuxiueja, havia pensat que anaven a afusellar-lo, però un règim agonitzant havia de demostrar que continuava fort i vigorós davant una audiència que començava a despertar del que ja semblava un letargi infinit.

Davant la mirada de massa gent seu al tamboret, mentre el botxí li ajusta l'argolla va repassant les cares de totes aquelles persones que no han volgut perdre's el macabre espectacle, la majoria d'ells són els que amb més fervor han desitjat l'aplegada d'eixe moment. Odi, odi és el que es reflexa en la seua mirada, odi mesclat amb satisfacció per l'objectiu aconseguit. 

El botxí demana espai per fer la seua feina, l'espectació és tan gran que quasi no deixen lloc per a que Salvador respire. És ell, Salvador, el culpable d'un crim comés conjuntament. El cos del policia tenia vora deu trets, del carregador de la pistola de Salvador només en van eixir tres, però el Consell de Guerra va ser concís: no acceptarien cap prova que no provinguera dels companys del subinspector Francisco Anguas Barragán, tan jove com Salvador Puig Antich, però membre de la brigada Político-social, encarregada de perseguir i jutjar als joves díscols i molestos, com el propi Salvador.

Les fredes parets de la presó Model de Barcelona clamàven la justícia que quasi quaranta anys de dictadura havien arrossegat pel llarg passadís que és l'oblit, l'oblit d'un temps sense opressió, sense cadenes ni grillons, sense fusells ni sentències a mort.

L'experimentat botxí, de nom Antonio López Guerra, comença a fer girar la brutal rosca, mentre el morbós i macabre públic observa amb atenció els espasmes d'un cos que ja no tornaria a riure ni a plorar mai més, un cos inert víctima, que no heroi, d'un sistema repugnant, d'un salvatge que no va voler posposar la seua migdiada per signar un indult, que es va embolicar entre els seus llençols i es va tapar les orelles per no escoltar els ferros grinyolant espantosos crits d'angoixa i desesperació.

Un moment només, uns instants i després la sang que havia embestit amb més força que mai el cor de Salvador deixa de circular, la injustícia i el terror van debilitar el seu cor fins la mort, han assassinat les ganes de viure i de canviar un sistema pudent i vergonyós, una vegada més. I una vegada més han posat sobre la taula tota la crueltat que els era possible acumular, tota la crueltat que feia temps portava dormida i van despertar amb més rancúnia que mai. 

Després naix el mite. Milers de persones d'arreu del món es concentren en diferents punts del planeta per escopir a la cara del general Francisco Franco. Al cementiri de Montjuïc centenars de persones van assistir a soterrar de Salvador, però la policia no els va deixar passar i, una vegada més, com si es tractara d'una manifestació, van carregar contra les persones que silenciosament ploràven la mort de Salvador.

Declaració Universal dels Drets Humans

Foto: Pilar Guillén, Nova York, 2010

Hui, 10 de desembre, celebrem el Dia Internacional dels Drets Humans, en commemoració del signament d'aquest tractat, el 10 de desembre de 1948. En aquell moment el món vivia temps convulsos, acabada la segona guerra mundial, només quedava unir-se per plenar el món d'esperança, però sembla ser que eixa esperança s'ha anat esfumant amb els anys. 

Més de cinquanta anys després de que es signara la Declaració, el món continua patint temps convulsos. Amb una crisi econòmica, política, ideològica, social i artística no ens queda més que seguir aguantant. Seguir aguantant que l'últim premi Nobel de la Pau no puga anar a recollir el seu guardó per estar en arrest domiciliari a causa de les seues disidències, en un temps en el que governs tirànics continuen executant persones a causa de botar-se les regles que imposa un llibre religiós, en un temps en el qual una persona és detinguda de forma dubtosament legal per publicar documents que un govern havia qualificat de "secrets". 

Potser hui només ens queda mirar al futur amb la mirada trista i el cap baix, o potser el que ens quede és lluitar perquè els que estan per venir tinguen un futur un xic més just que el nostre i que el dels nostres avantpassats. Hui, Dia Internacional dels Drets Humans, només puc llegir amb ràbia cadascún dels articles que formen la Declaració Universal dels Drets Humans i pensar que són paraules artificials escrites sobre el vent.

Article 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2

Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Article 3

Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4

Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5

Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6

Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7

Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8

Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9

Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 11

Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.

Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.

Article 12

Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13

Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.

Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14

En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.

Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15

Tota persona té dret a una nacionalitat.

Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 16

Foto: Pilar Guillén, Nova York, 2010

Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.

Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.

La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

Article 17

Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva.

Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.

Article 19

Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20

Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21

Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.

Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.

La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 22

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23

Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.

Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.

Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.

Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.

Article 24

Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25

Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.

La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Article 26

Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.

L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.

Article 27

Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.

Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28

Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29

Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.

Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 30

Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

La Declaració Universal dels Drets Humans disponible en diferents llengües.

Constitutio

De vegades una imatge val més que mil paraules. Forges això ho sap ben bé, per això cada dia ens fa partíceps de la seua particular forma de veure l'actualitat. 

Hui, 6 de desembre commemorem el dia de la Constitució espanyola de 1978, una Constitució que va aplegar després de quasi 40 anys de dictadura i tres anys d'incertessa i que certament no és perfecta, però és la que ens ha permés assolir grans avanços en matèria de política social, per més que els pese als senyors del mercat. 

La democràcia a Espanya està en bolquers i hui només puc sentir-me optimista de cara al futur, un futur en el que espere que la societat espanyola tinga la democràcia per l'única forma possible de ser societat, en el que el franquisme i la dictadura siguen un estigma i ningú senta la necessitat de sentir-se orgullós d'eixe passat tan deplorable, en el que cadascú visca la vida a la seua manera sense destorbar la dels altres.

Potser siga massa utòpic, però és el que espere. La meua confiança en el poble espanyol he de reconèixer que és escassa, sobretot en els temps de crisi que corren, en els que qualsevol excusa és bona per arremetre contra la democràcia, contra el Govern i contra tot el que simbolitza aquesta Constitució. 

Cap interès polític, partit o mercat deuria fer tremolar els pilars de la democràcia. Els nostres pilars estan creixent, anem a fer-los ben sòlids per als que estan per venir.

Consells de prevenció del VIH/Sida

Campanya de JS-Andalusia

Dimarts passat es va celebrar el dia Mundial de la lluita contra la Sida, la malaltia que continua matant milions de persones cada any arreu del món. La desinformació i els prejudicis entorn la Sida són, en moltes ocasions, les causants d'aquesta malaltia. A continuació us deixe les respostes a les principals preguntes entorn la Sida. 

Què són el VIH i la Sida?

El VIH (virus de la immunodeficiència humana) és el virus que provoca la Sida, que és un estat avançat del VIH. El VIH provoca la destrucció progressiva del sistema immunitari. En una primera fase, el VIH es multiplica en les cèl·lules infectades. El sistema immunitari respon disminuint la presència de virus en la sang, però això no impedeix que el virus continue reproduint-se i afectant a altres òrgans. 

El VIH té un llarg procés d'incubació (en molts casos pot aplegar als 10 anys), per la qual cosa, la malaltia no es fa evident fins aleshores, però el virus continua afectant les cèl·lules de l'organisme. 

Finalment, si no es posa en marxa un tractament, es produeix un debilitament progressiu de les defenses i és aleshores quan apareixen els símptomes propis de la Sida.

Com es transmet el VIH?

Campanya de JSPV

La sang, el semen, els fluids vaginals i la llet materna de les persones infectades tenen una concentració suficient de virus com per a transmetre'l.
Per a que es produeixa la infecció és necessari que el VIH entre en l'organisme a través del contacte amb la sang o les mucoses (interior de la boca, vagina, penis i recte).

El VIH es pot transmetre, per tant, a través de tres vies:

• Via sexual: En les relacions sexuals amb penetració (anal, vaginal o oral) sense preservatiu. 
• Via sanguínia: En compartir xeringues, agulles o un altre material d'injecció o qualsevol instrument que talle o punxe que haja estat en contacte amb sang infectada. L'intercanvi d'instruments punxants i que tallen no esterilitzats, com els que s'usen per a tatuatges, piercings, acupuntura, etc. suposa també un risc.
• Via mare-fill/a: Quan la mare és seropositiva, la transmissió es pot dur a terme en l'embaràs, el part o la lactància.

Com NO es transmet el VIH?

El VIH no es transmet a través de:

• Besos: Ni tan sols besos amb llengua. Es necessitarien milers de litres de saliva per a contagiar-se, ja que la presència del virus a la saliva és mínima. 
• Carícies.
• Ús de lavabos públics.
• Compartir la dutxa, tovallola, coberts, gots, etc.
• Compartir aparells del gimnàs, la piscina, llocs de treball, al col·legi, etc.
• Tampoc no es transmet a través de la suor o de les llàgrimes.
• Tampoc amb el contacte amb animals domèstics o a través de picadures d'insectes. 
• La donació de sang no comporta cap risc d'infecció. 

Com es prevén el VIH?

• Usant correctament el preservatiu (masculí o femení) quan mantingues relacions sexuals amb penetració (vaginal, anal o oral) amb persones infectades o si desconeixes si ho estan. El preservatiu prevén la transmissió del VIH, altres malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats.
• Mantenint relacions sexuals només amb una parella que no estiga infectada i que aquesta parella no mantinga relacions sexuals amb altres persones. 
• Coneixent el teu estat serològic, i el de la teua parella. A través d'anàlisis de sang al teu centre de salut o a través de proves salivals anònimes en diferents punts, com per exemple, llocs de la Creu Roja o la seu del col·lectiu Lambda a València. 
• Coneixent el risc d'exposició de les diferents pràctiques sexuals. Davant el dubte, utilitza sempre el preservatiu.
• Utilitza sempre material estèril i evita l'ús de xeringues, agulles i altres útils d'injecció si eres consumidor de drogues injectades.
• Utilitza sempre per perforar la pell (agulles d'acupuntura, piercing o tatuatge) d'un sol ús i estèrils. 
• No compartisques maquinetes d'afaitar ni raspalls de dents.
• Si estàs embarassada i tens el VIH, hi han tractaments que redueixen eficaçment el risc de transmissió del virus al seu fill o filla durant l'embaràs o part. Una mare infectada no deu donar el pit al seu bebè.

Font: Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat



Informa't!
Organització Mundial de la Salut (OMS): Informació sobre VIH/Sida
ONUSIDA: Programa mundial contra la Sida de l'ONU
Centres for Disease control and Information: About HIV/AIDS
National Institutes of Health, del Departament de Salut dels EE.UU.
Sobre la Sida en els homes que tenen sexe amb homes
Guia de la Creu Roja sobre la Sida i el VIH

No t'atures, previndre la Sida està en les teues mans.

Traducció del missatge de l'ONU pel Dia Internacional de Solidaritat amb Palestina

Mensaje en el Día Internacional de Solidaridad con el Pueblo Palestino
(O: Ja voràs tu què bé sabem quedar quan volem)

29 de noviembre de 2010

Cada año, el Día Internacional de Solidaridad con el Pueblo Palestino, consideramos la situación de los palestinos y qué más podríamos hacer para lograr la paz.

¿Només el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí? ¿Què passa amb els 364 dies que resten? ¿A què es dediqueu en la ONU?

Se cumplen en 2011 dos plazos decisivos.

Vinga va, que en 2011 s'acaba el conflicte (ha, ha, ha, ha, ha...)

En primer lugar, el Presidente palestino Abbas y el Primer Ministro israelí Netanyahu se han comprometido a tratar de elaborar un acuerdo marco sobre el estatuto permanente para septiembre. En segundo lugar, la Autoridad Palestina está haciendo lo necesario para completar su programa de preparación de dos años para adquirir la condición de Estado.

Osiga, que després de vora mig segle de conflicte continuen allargant la data per posar fi al problema. Ara la data límit és setembre de 2011. Qui ho considere convenient, que s'ho crega. 

En la reunión que celebró en septiembre de 2010, el Cuarteto declaró que si era posible lograr un acuerdo en el plazo establecido por los propios dirigentes, y que si la Autoridad Palestina sigue creando instituciones y prestando servicios públicos como hasta ahora, está en buenas condiciones para establecer un Estado en cualquier momento en un futuro próximo.

A partir d'aquest moment ja ens hem adonat que Ban Ki-moon és un paio d'allò més graciós. Palestina està en bones condicions per a crear un Estat, val. Però, ¿el problema no era que Israel no els deixa viure en pau? Aleshores no estàs parlant, estàs jugant a fer bambolles de sabó, Banki, i això, en un Secretari General de l'ONU no està gens bé.

Sin embargo, son pocos los palestinos que ven con optimismo la posibilidad de que se logre algo decisivo durante el año próximo, o en algún momento. Cuando observo la situación sobre el terreno puedo comprender su desesperación. Poco después de que comenzaran en septiembre las conversaciones directas sobre el estatuto definitivo, expiró la encomiable moratoria para los asentamientos. Se empezaron a construir cientos de nuevas unidades en la Ribera Occidental y se aprobaron nuevos asentamientos en Jerusalén Oriental. Esto comprometió seriamente la credibilidad del proceso político. Israel sigue teniendo, con arreglo al derecho internacional y a la Hoja de ruta, la obligación de cumplir sus responsabilidades de congelar las actividades de asentamiento.

Aquest paràgraf es tradueix de la següent manera: "I ahi estan els pobres palestins aguantant la merda que els cau a diari per part dels israelians. Però clar, com no van a sentir-se ells amb l'aigua al coll si, fins i tot jo, des de la tranquil·litat de la meua llar occidental i guai, de vegades em preocupe per la quantitat de gent que la està palmant perquè som uns inútils que no som capaços ni d'establir un diàleg. Deuríem haver enviat a Bush a parlar amb Israel que, com que tots dos es passen el dret internacional per la bragueta, s'haurien entés d'allò més bé"; Banki continua:

También es verdad que son pocos los israelíes que abrigan la esperanza de que sea posible lograr la paz en un futuro próximo, y entiendo las preocupaciones de Israel. Pero quiero pedir a todos los israelíes que reconsideren el indiscutible surgimiento de un asociado digno de confianza respecto de la seguridad sobre el terreno, y el compromiso sin falla del Presidente Abbas con el derecho de Israel de vivir en paz y seguridad y su rechazo de la violencia y el terrorismo. Quiero también recordar a todos que la promesa contenida en la Iniciativa de Paz Árabe de la solución basada en dos Estados y una paz amplia entre árabes e israelíes iría seguida del establecimiento de relaciones normales entre Israel y todos los Estados árabes.

Però Banki pensa: "Ups! Me n'he passat amb els israelians (he, he, he, sóc un rebel!)... A vore si ara ens bombardejen a nosaltres. Vinga va, vaig a parlar de l'Estat d'Israel com si foren bona gent i vullgueren aconseguir la pau..."

Merecen encomio las medidas adoptadas el año pasado para mejorar las condiciones sobre el terreno. No obstante, queda mucho por hacer más. La Autoridad Palestina debe seguir estableciendo las instituciones requeridas para la condición de Estado y luchando contra los ataques terroristas y contra la incitación. Entretanto, interesa a Israel, y es su obligación, empezar a desmantelar las medidas de ocupación, en particular con respecto a la circulación, el acceso y la seguridad.

Osiga, que mentre els israelians continuen fent el que els passe pels genitals, l'Autoritat Palestina ha d'aguantar com millor puga. Molt just és tot això, és clar que sí! 

Sigo muy preocupado por las condiciones imperantes en Gaza. Reconozco con aprecio que Israel ha modificado su política y que se han aprobado un número considerable de proyectos de las Naciones Unidas. Pero esto solo puede ser un primer paso. El paso siguiente debe ser la plena aplicación de la resolución 1860 del Consejo de Seguridad. Israel debe permitir una mayor reconstrucción civil, la libre circulación de las personas y la exportación de mercancías, y facilitar la rápida ejecución de los proyectos. Deben cesar los disparos de cohetes desde Gaza. Son también cruciales el intercambio de prisioneros, una prórroga de la calma de facto y el logro de progresos hacia la reconciliación palestina.

O: Banki tremola mentre escriu això i continua la seua carta als reis d'Orient.

Hay amplio consenso internacional sobre la necesidad de poner fin a la ocupación que empezó en 1967, encarar las preocupaciones fundamentales sobre la seguridad de las dos partes, hallar una solución a la cuestión de los refugiados y asegurar que al final de las negociaciones Jerusalén sea reconocida como capital de dos Estados. Exhorto a los dos dirigentes a que actúen como auténticos y valerosos estadistas y logren una paz histórica. Por su parte, la comunidad internacional debe estar dispuesta a asumir sus propias responsabilidades con respecto a la paz.

Osiga: Que s'apanyen entre ells i jo ho veuré des del saló de casa, no vaja a ser que aplegue jo allí per signar la pau i em caiga una bomba.

Hagamos que el año próximo sea el año en que lograremos por fin una paz justa y duradera en el Oriente Medio sobre la base de las resoluciones 242, 338, 1397, 1515 y 1850 del Consejo de Seguridad, los acuerdos anteriores, el marco de Madrid, la Hoja de ruta y la Iniciativa de Paz árabe. Por mi parte, haré todo lo posible por apoyar esos esfuerzos.

I clar, com no podia ser d'una altra manera, acaba la carta amb un gran somriure i deixa caure que "farà tot el possible" per aconseguir una solució al conflicte. Des del meu humil espai, senyor Ban Ki-moon, li recorde que eixa és la seua feina, la mateixa feina que cap altre Secretari General de l'ONU ha tingut els nassos de fer i que, per suposat, vostè tampoc farà, perquè és molt més fàcil observar la partida des de fora. El problema és que açò no és un joc, el problema és que cada dia estan morint persones innocents a causa de que els organismes internacionals només estan ahí per adornar, per adornar i per gastar-se milionades en viatgets, soparets i reformes de les dependències. Per a això serveix l'ONU.

δεμος ετ κράτος

Mafalda, vinyeta de Quino

Jornada de reflexió: Reflexionem. ¿Sobre què? Sobre la democràcia (δεμοκράτος). Votar cada quatre anys es, suposadament, la democràcia. És l'única cosa que els ciutadans i ciutadanes "triem", la basurítica classe política que ens "representarà" per quatre anys. 

A partir del moment en que deixem caure el vot en l'urna ja ens sentim satisfets; podem tornar a casa somrients perquè ja hem complit amb les nostres obligacions democràtiques. ¿I ara què?

Ara a aguantar que els vencedors —si tenim sort, no serà el PP— facen el que els isca de la bragueta durant els propers quatre anys metre l'oposició —en un món ideal, tampoc no seria el PP— dona pel sac tot el que pot i més per tal de fer-nos la vida un poquet més desagradable a la ciutadania.

Però el fet que l'oposició política es dedique a destorbar i a discutir cadascuna de les propostes del Govern a base de comportaments arquetípics de nens i nenes de sis anys jugant al pati de l'escola no només és un clar indicador de que la cultura democràtica de cadascuna de les regions espanyoles —i, per suposat, de l'Estat mateix— és tan basurítica com els propis dirigents, sinó que, a més, provoca que la població fuja esglaiada de la política i que, per tant, deixen de ser animals polítics per convertir-se en Homo Paletonus, és a dir, persones que han perdut l'interès per la política i la societat fins al punt de pensar que tots els polítics són "la mateixa merda" i que l'única cosa per la qual val la pena lluitar és per veure el partit del diumenge al bar de la cantonada. 

Aleshores és qual el poble (δεμος) perd el poder (κράτος) i és converteix en una massa absurda que va seguint determinades regles sense para-se a pensar si realment és el que ha decidit a les urnes. Els polítics canvien constantment les seues línies pseudoideològiques i provoquen la confusió del poble, que ja no sap si realment existeix una dreta, una esquerra o un centre.

Després estan els pseudosalvadors dels pobles oprimits —nacionalistes, independentistes i demés—, que venen a uns pocs la idea de que ells són, generalment, la vertadera esquerra —encara que no tenen cap pudor per fer coalicions d'allò més estranyes amb partits de dreta i extrema dreta—.

Com sempre, qui acaba patint aquesta falta de consistència ideològica és el poble (δεμος), mentre que al poder (κράτος) li és més o menys igual estar en govern o en oposició mentre de plenar-se les butxaques tracte. Al final, la democràcia (δεμοκράτος), o el poder del poble, acaba convertint-se en el poble i el poder (δεμος ετ κράτος), i al poble (δεμος) només li queda aguantar i assimilar tota eixa massa de pseudodemocràcia que caracteritza l'Espanya del segle XXI.

Que el poder decideixa.

La llibertat per elegir els nostres propis dictadors.

La pitjor versió, a excepció de totes les altres.

El que ven és la carn.com

Només cal fer una ullada per les edicions digitals dels principals periòdics nacionals per fer-se una idea de que el que ven és el sexe (sobre tot el sexe femení). És igual que et consideren de dretes o d'esquerres, el que val són les visites, la pubicitat i, per tant, la pasta. 

El País.com 20/11/2010

La Razón.es 20/11/2010

La Razón.es 20/11/2010

ABC.es 20/11/2010

ABC.es 20/11/2010

El Mundo.es 20/11/2010

Salvatges

Portava uns dies dolents, un xic tristos i nerviosos, però hui no he pogut més que sentir-me estúpida pels meus problemes quan he vist la notícia amb que obria hui el blog amic Tranquilamente Nerviosa. 

La imatge no podia ser més colpidora; una dona, nua, a la porta d'un hospital, tirada en terra com si no fos més que un dels desperdicis que està provocant la còlera al país que la va vore nàixer: Haití.

Sincerament, ja no sé fins on aplegarà la crueltat humana, ja no sé si paga la pena viure en aquesta societat acomodada i tranquil·la o si més ens valdria anar allà on ens cride la conciència. Les Nacions Unides, la Unió Europea, aquestes organitzacions que van nàixer per tapar boques i que hui en dia no són més que organismes dedicats a rebre diners dels estats membres per a no fer absolutament res, fan això, res, mentre més de la meitat de la Humanitat es mor de fam i sed.

La majoria dels governs del món continuen violant dia a dia els Drets Humans sense que ningú no s'atrevisca a plantar-los cara, clar, que tampoc no podem: encara que nosaltres som més, ells són massa poderosos; tenen  les multinacionals, tenen els diners, tenen els mitjans per mantenir boques tancades i les ments ocupades en temes que no sobreviuran més de dos hores en portada.

Ens ha tocat viure una época passiva i absurda. Si Marx alçara el cap se n'adonaria que el seu capitalisme no era més que quatre obrers mal pagats, que el salvatgisme econòmic no ha fet més que començar.

El PP català basa la seua campanya en l'odi i el racisme

Coincidint amb la campanya electoral per a les eleccions catalanes del proper 28 de novembre, el PP català ha posat en marxa al seu web un videojoc anomenat "Rescate" en el qual apareixen avions en els que posa "Inmigrantes ilegales" dels quals cauen persones de pell obscura als quals s'ha de disparar. 

També s'ha de disparar contra un edifici amb un cartell que posa "INEM", junt al que hi ha una cua de persones. 

Si això és el que des del PP entenen com a campanya política, jo només puc manifestar-me en contra. Una campanya basada en l'ODI, el RACISME i la XENOFÒBIA no es pot tolerar. SI ETS CATALÀ, EL PROPER 28 DE NOVEMBRE NO VOTES ODI.

Detinguda l'advocada de Sakineh Ashtiani

L'advocada de Sakineh Ashtiani va ser detinguda anit a Teheran, segons ha informat Público. 

Segons l'agència de notícies Mehr, l'advocada Sara Sabbaghiyan va ser detinguda anit juntament amb altres quatre advocats "per motius de seguretat". 

La justícia iraniana. Iran Human Rights

Però la realitat és que sembla ser que aquesta acció continua en la línia del govern iranià d'evitar que hi haja informació sobre l'estat en el que es troba Ashtiani, ja que no és la primera detenció relacionada amb el cas, sinó que el passat 11 d'octubre van ser detinguts el seu fill i el seu advocat, juntament amb dos periodistes alemanys que els entrevistaven, i a més, el primer advocat que va tenir va haver d'exiliar-se a Noruega per motius de seguretat. 

Mestrestant, el president iranià, Mahmud Ahmadineyad continua afirmant que aquest procés és una fal·làcia inventada per occident per tal de desprestigiar l'Estat d'Iran, al mateix temps que la Judicatura iraniana insisteix en la culpabilitat de Sakineh i en la seua imminent execució, que ja estava programada i es va detindre degut a la pressió internacional. 

 

Iran té representació a l'ONU. Pilar Guillén

Però pocs estan sent els estats que estan actuant en contra de l'execució d'Ashtiani. Recordem que Iran és un país en el qual es produeixen constants violacions dels Drets Humans, sobre tot pel que fa a drets de les dones i d'homosexuals, i que organismes internacionals com la ONU ni tan sols s'han pronunciat en contra de dites violacions, malgrat que Iran és membre d'aquesta organització i, per tant, suposadament, ha d'haver signat la Carta de les Nacions Unides, la qual cosa només significa que hauria de respectar-la. 

Ací us deixe un fragment de l'Informe del Secretari General sobre l'Estat de Dret i la justícia de transició en països que pateixen o han patit conflictes: 

«Para las Naciones Unidas, el concepto de «Estado de derecho» ocupa un lugar central en el cometido de la Organización. Se refiere a un principio de gobierno según el cual todas las personas, instituciones y entidades, públicas y privadas, incluido el propio Estado, están sometidas a unas leyes que se promulgan públicamente, se hacen cumplir por igual y se aplican con independencia, además de ser compatibles con las normas y los principios internacionales de derechos humanos. Asimismo, exige que se adopten medidas para garantizar el respeto de los principios de primacía de la ley, igualdad ante la ley, rendición de cuentas ante la ley, equidad en la aplicación de la ley, separación de poderes, participación en la adopción de decisiones, legalidad, no arbitrariedad, y transparencia procesal y legal».

¿A algú més li sembla que Iran s'està passant pel forro el Dret Internacional i que la ONU s'està passant pel forro a Iran? 

+Info: Iran Human Rights

(In)Visibles

No és habitual que jo faça crítica cultural en aquest espai, però el motiu de hui em sembla que paga la pena. Ahir va ser una d'eixes nits tranquis de cinema. Bé, això de tranqui és un dir, us assegure que si el que voleu és passar una agradable i tranquil·la nit de cine Los ojos de Julia no és l'opció més adequada. 

La pel·lícula tracta el tema de la invisibilitat en gairebé totes les seues formes, sobre tot la invisibilitat social i la invisibilitat física i, fins i tot, emocional, tot acompanyat amb el particular estil de Guillermo del Toro, que sempre està a punt per posar-nos els pèls de punta.

Però malgrat els esglais, la sang i l'estrès amb què eixim de la sala, aquest film ens fa recordar que a dia de hui encara hi ha milions de persones que viuen en la més absoluta invisibilitat; són vagabunds, són dones que viuen sota un burka, són presoners de guerra, són homosexuals, són, sempre, persones amb pocs recursos econòmics, intel·lectuals, amb poques alternatives que han de resignar-se a viure una vida el més invisible possible.

Belén Rueda perd la vista, Pablo Derqui perd la cordura i nosaltres, els espectadors, perdem els nervis de tanta tensió, però el rerefons psicològic i intel·lectual de la pel·lícula paga la pena, sobre tot, si sou amants dels thriller de qualitat.

Amnistia Internacional demana que es jutge a Bush

Primer, va portar un país a una guerra absurda. Ara diu que no volia.

Després va autoritzar tortures a centenars de persones acusades sense proves.
Ara ho confesa.

Aleshores, ¿ens hem de creure que ja havia deixat l'alcohol?

Situem-nos:

L'ex president dels Estats Units, George W. Bush, ha declarat recentment, amb motiu de la publicació d'una biografia seua, Desicion Points, que en el seu moment no va estar a favor de la guerra d'Iraq. A més, Bush ha confirmat les tortures massives que es van produir entre 2002 i 2008 a la presó de Guantánamo.

Amnistia Internacional (AI) ha demanat a Barack Obama que inicie una investigació per crims de guerra contra l'ex president Bush, ja que, segons ha afirmat Rob Freer, responsable d'AI als EEUU, la confessió de Bush "és suficient per posar en marxa l'obligació internacional dels EEUU d'investigar-lo, i perseguir-lo i processar-lo si es confirma".

George Bush en un dels seus discursos.

Senyor Bush, no es pot tenir la cara tan dura. No es pot ser responsable de la mort de milers de persones i després fer com si res haguera passat, com si, en un acte de fe en sí mateix es poguera llevar de damunt eixa cosa que les persones que som persones i no animals anomenem "càrrec de conciència". De sobte, este senyor ha despertat del seu món de fantasia i llumenetes de colors (anomenat síndrome d'abstinènça, potser) i se n'ha adonat de que la seua poca vergonya li pot provocar uns quants ingressos i, pensat i fet: declaracions polèmiques, llibre i hale, a tornar al ranxo a tocarse els nasos. 

Senyor Bush, es mereix vostè un Guantànamo per a vostè a soles.