Després d'un any de reflexió, finalment Irlanda ha donat hui el vist i plau al Tractat de Lisboa. Ha sigut amb un 67'1% de vots favorables, front el 53'4% de vots contraris que els ciutadans irlandesos van donar al mateix tractat el 2008. El principal motiu que ha propiciat aquest canvi en la mentalitat irlandesa ha sigut la crisi econòmica.
Amb més de 20 punts de diferència respecte a l'anterior referèndum, els irlandesos han obviat els motius que els portaren a la negativa anterior, principalment, la por a la pèrdua de neutralitat a Europa, el temor a la baixada dels salaris i la negativa a pagar impostos a Brusel·les. En aquesta ocasió, el principal motiu per al no era fer oposició a l'actual equip de Govern irlandés, encapçalat per Brian Cowen, del Fianna Fáil. El descontent de la ciutadania per la gestió del Govern de Cowen haguera pogut provocar de nou un no rotund al Tractat de Lisboa. No obstant això, la cisi econòmica mundial ha fet aparéixer la por en els irlandesos, que sopesant les ajudes atorgades pel Banc Central Europeu al país han decidit, finalment, atorgar llum verda al Tractat.
El Tractat de Lisboa pretén establir mesures com atorgar personalitat jurídica a la Unió Europea per tal de signar tractats internacionals, el vot per majoria qualificada al Consell de la UE i la creació dels càrrecs de President/a del Consell Europeu i Alt Representant de la UE per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat. Si es ratifica el Tractat de Lisboa, aquest substituirà la fallida Constitució Europea i permetrà que la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea siga jurídicament vinculant.
