Pàgines

30/8/09

EL VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ (NI GANES)

El valencià és la llengua parlada a la província de València. Llevat de la capital, on mai s’ha parlat, i de les principals ciutats : Alcira, Játiva, Gandia on quasi s’ha perdut. Aquesta llengua és anomenada d’una manera culta valenciano. El català és la llengua parlada a Catalunya. I segons els catalans, que sempre escombren cap a casa, també a les Balears, al País Valencià, i fins i tot en un tros d’Aragó, en una part de França, i en un poble d’Itàlia. Ah! I també a Andorra : la Vella.
El valencià el parlen tres milions i mig. El català deu milions. Però no passa res perquè els lituans també són tres milions i mig.
El valencià és la llengua dels pobres. El català és la llengua dels rics.
El valencià és la llengua dels iaios, abuelitos, i de les persones majors, però no tinc problemes per a entendre’m amb ells perquè a mi em parlen en castellà. El català és la llengua que parlen els infants amb els seus avis.
El català és la llengua del diari Avui. El valencià és la llengua d’una part del Diario Oficial de la Generalitat Valenciana.
El català és la llengua del President de la Generalitat i del Parlament,màxims representants del poble català. El valencià és la llengua dels professors de valencià de la UPV, màxims representants del nacionalisme.
En català és Jordi i Neus. En valencià és Vicente i Amparo.
El català és una llengua parlada i escrita. El valencià és una llengua parlada.
El valencià és una llengua molt antiga, la parlaven els romans. El català serà oficial a Europa i Espanya.
El català és una llengua d’una comunitat històrica. El valencià és la llengua de la Comunitat Valenciana.
El català és la llengua que es fa servir davant un desconegut, per si t’entén. El valencià és la llengua que no s’usa en les converses, per si algú que passa en eixe moment, o que està en la cua, no t’entén. Sempre hi ha algú que pot no entendre’t. S’ha de tenir en compte.
El català és la llengua que parlen els bisbes catalans, i en la qual preguen els creients. El valencià és la llengua que parlen els rectors valencians en privat, i en la qual reguen els de la comunitat de regants.
El català és l’única llengua de TV3. El valencià és la llengua dels informatius de Canal 9, i d’una pel·lícula que tornaran a posar l’any que ve, i que van fer al principi.
El català és la llengua oficial dels Jocs Olímpics que sonarà arreu del món el dia de la inauguració. La mateixa que el Papa fa servir quan rep els catalans. El valencià és la llengua de l’Himne Regional i s’usa en la cremà i en la presentació de les distintes comissions falleres. També en els ninots de la falla, excepte en els de la falla de l’Ajuntament, que com és la més important, ho fan en castellà. La Fallera Major de València, màxima representació de la dona valenciana, no sol saber-lo -el valencià-, però no passa res, perquè si que sap cantar-lo -l’himne -.
El català l’usen els grans metges i les eminències mèdiques. El valencià els malalts en l’agonia o en situació terminal.
El català és la llengua de tots. El valencià és la llengua dels valencianoparlants.
Sense el català no trobaràs feina ( el català no m’agrada, el parle perquè m’obliguen. El valencià no val per a res ( quan vages a demanar faena no vages parlant en valencià ).
M’agrada molt el valencià, m’agrada com sona.
El català no s’entén. El valencià si s’entén ( però no vull entendre’l ).
Cada vegada són més els immigrants que parlen català. Cada vegada són més els valencians que no parlen valencià.
El català és una llengua. El valencià és una assignatura.
La major part dels escrits de la Generalitat Catalana són en català. Només una part insignificant dels escrits de la Generalitat Valenciana són en bilingüe, la resta ho són en castellà.
El valencià, seguint l’exemple de la Generalitat, no el vol ningú. Solament el 5% creu en l’ensenyament en valencià.
En el futur. El català, seguint l’exemple de la Generalitat, el vol una majoria. Més d’un 60% creu en l’ensenyament en català.
En el futur. El valencià no és un problema social, ni un problema polític ( excepte per una minoria catalanista que s’entesta en parlar-lo i escriure’l, creent-se amb algun dret ). Sense cap perill.
El català és un problema social i un problema polític ( sobretot per a una minoria espanyolista que s’entesta que no es parle ni s’escriga, creent-se amb tots els drets ). Molt perillós.
Els Reis d’Orient quan arriben a dur els regals i la il·lusió als xiquets de València els parlen en castellà. Els Reis d’Orient quan arriben a dur els regals i la il·lusió als infants de Barcelona els parlen en català.
El valencià no és un problema. El català si.
Al català cada li va cada vegada pitjor. Al valencià li va cada vegada millor.
El català ens enveja i ens necessita : estan tot el dia pendents de nosaltres. Nosaltres ni els envegem ni els necessitem, ni tenim res a aprendre, ni podem aprofitar-nos de res. En tot cas, al contarri. Ací es viu millor – diuen alguns - . Ací no es pot viure – diuen uns altres - .
LLUÍS RODA ( PREMI OCTUBRE DE POESIA, 1989 )

23/8/09

La vella València

La meua València és un lloc diferent, un lloc extraordinari, un lloc on fins i tot el circuit de Fòrmula1 és diferent. I és que a València tenim grades que no miren enlloc i quan el guanyador puja al podi no celebra la seua victòria rodejat de bellesses nòrdiques, no, ho celebra amb Rita Barberà i Francesc Camps, els encarregats de donar-los el trofeu, un trofeu que, d'altra banda, no penseu que la dissenyat qualsevol dissenyador de merda, no... El trofeu del Valencia Street Circuit el dissenya Santiago Calatrava! Ni més ni menys... I és que clar, a València, quan no sabem què fer cridem a Santiago Calatrava, que com té dues carreres sempre se li ocorre alguna cosa... Però malgrat tot és injust... ¡Jo també vull un monyigot de 5 quilos dissenyat per Calatrava! i a més... Vull que me'l paguen amb els 90 milions d'euros públics que la Generalitat destinarà a mantenir la Fòrmula1!

3/8/09

Queda arxivat el Cas Gürtel, Camps queda impune.



Tal i com ens temíem Francisco Camps no anirà a la presó. Almenys no per la trama de corrupció en la qual està involucrat, l'anomenat "Cas Gürtel".
Ara és el moment de reflexionar, ¿Què passa al País Valencià? És la pregunta del milió, uns i altres s'atorguen responsabilitats polítiques i intenten buscar la solució al "PProblema", però la cosa no és tan senzilla.
El Partit Popular ha sabut muntar-se el seu negoci particular a un territori políticament castigat al llarg de la Història, el que no acaba de quedar clar és com aconsegueixen el suport de la ciutadania, sobretot si tenim en compte forma tan despòtica amb la que es burlen de nosaltres... Bé, de nosaltres, dels nostres xiquets (amb tants barracons i tan poques ajudes als estudiants), dels nostres professors i professores (obligant-los a impartir assignatures que no són de la seua competència per tal de ridiculitzar-los), dels nostres majors i malalts (On estan els diners per a la Llei de Dependència? Al port America's Cup, potser?) i amb una televisió pública que començà donant-nos angoixa i que ja fa por, amb una informació tan seleccionada que ja quasi no ens deixa veure una altra cosa que els rostres dels "capos" del PP. Exaltació del líder, manipulació dels mitjans de comunicació, construccions faraòniques, escasses ajudes socials, discriminació...
El PP valencià s'ha creat un model polític basat en la vella Europa, concretament la Europa d'entre guerres. Definitivament, les valencianes i els valencians deuríem d'anar amb cura per si de cas comencen a proliferar els camps de concentració per a dissidents.