Somnis

És com quan intentes escriure de matinada, quan tot és fosc i en silenci, només esteu tu i els teus pensaments i, de cop i volta, te n'adones que t'han oblidat, que els teus pensaments han marxat i que ara només estas tu i ja no té sentit escriure, perquè només ho feies per ells.

Ara, només té sentit morir, potser no una mort llarga, seria molt absurd, potser és millor una mort curta, curta com un somni que s'escapa efímer en la letàrgia de la nit.

I és que, potser, la mort només siga com un somni; un somni etern i obscè... però al cap i a la fi, un somni.