A penes he tingut temps per reflexionar des que dijous passat la banda terrorista ETA anunciara en un comunicat la fi definitiva d'allò que ells anomenen "lluita armada" i que no és més que cruel, absurda i traïdora violència. Una violència que s'ha emportat en 43 anys a 829 persones.
Sembla ser que ETA buscarà en un futur aconseguir el seu objectiu, la independència d'Euskadi, a través de les urnes. Diuen que si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell, així se m'entoixa el que ha passat amb ETA; el seu enemic era la democràcia i no l'han poguda doblegar. D'altra forma no m'explique el fet d'organitzar atemptats contra regidors, policies i guàrdies civils, o contra "objectius" aleatoris, persones que simplement passaven pel lloc equivocat en el moment de l'explosió.
ETA ha generat por, terror, pànic. Junt a les bombes, eixa ha sigut la seua millor arma, la cultura de la por, i al comunicat que van fer públic a través del web del diari Gara, no mostren el més mínim símptoma de penediment. Francament, el comunicat em va semblar una mena de discurs fóra de tot temps i espai, un discurs inconnex que no representa en absolut la realitat que ha suposat ETA i, per desgràcia, en cap moment han demanat disculpes a les víctimes.
Si bé és cert que la banda terrorista ETA no ha desaparegut, sinó que ha deixat la violència, almenys des de dijous són moltes les persones que ja no han de preocupar-se per si és l'última vegada que pugen al cotxe, i això és un gran pas en una societat que ha viscut perennement la por del terrorisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada