Els inesperats canvis del govern Zapatero

La passada setmana ens despertàvem amb una inesperada notícia de política nacional, i és que, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar el passat dimecres 20 d’octubre canvis a les carteres ministerials.

Aquests canvis han afectat a la majoria dels ministeris, i han convertit a Alfredo Pérez Rubalcaba en l’home fort del govern, ja que, a més de mantenir el seu càrrec de ministre de l’interior, ostentarà també la vicepresidència primera del govern, càrrec que ocupava fins aleshores Maria Teresa Fernández de la Vega.

Un altre dels canvis significatius han sigut les desaparicions de les Carteres d’Igualtat i de Vivenda, les competències de les quals han passat a ser desenvolupades per Sanitat i Foment, respectivament.

Altres ministres han canviat de ministeri, com és el cas de Trinidad Jiménez, que ha passat d’ocupar Sanitat a Assumptes Exteriors. D’aquesta manera, Leire Pajín, ex secretària d’organització del PSOE, s’ha convertit en la nova ministra de sanitat, i Miguel Ángel Moratinos ha quedat fora del govern de Zapatero.

Dos dels canvis que millor ha rebut l’esquerra espanyola han sigut les incorporacions de l’històric d’UGT Valeriano Gómez que ha passat a convertir-se en ministre de treball i que, paradoxalment, haurà de portar endavant la reforma laboral contra la que es va manifestar el passat 29 de setembre. D’altra Banda, la ex alcaldessa per EU de Córdoba, Rosa Aguilar, ha sigut nomenada ministra de medi ambient, marí i rural, amb l’eixida d’Elena Espinosa.

Robbie torna a casa... en barqueta de rems

Although no one understood we were holding back the flood,
Learning how to dance the rain.
We were holding back the flood they said we’d never dance again.

Després de quinze anys d'una fructífera carrera en solitari, Robbie Williams tornarà el proper 22 de novembre a la seua banda originària, els Take that. El grup, que ja ha anunciat la tornada definitiva de Williams, ha publicat el primer senzill del disc del tan esperat reencontre, The flood, on els membres de la banda anuncien la seua retornada a la formació inicial amb una metàfora d'allò més marítima, i és que els xics de Take that es posen d'uniforme de regates per a presentar el seu primer single, amb un original i simbòlic videoclip, del qual cal destacar la extraordinària fotografia i l'impecable estilisme. 

Robbie Williams, per la seua part, va presentar el passat mes In and out of conciousness: Greatest hits 1990-2010, un disc recopilatori commemoratiu dels seus últims 10 anys de grans éxits, entre els quals podem trobar remasteritzacions de She's Madonna, Radio i Last days of disco, un dels temes més ballables –juntament amb Bodies i Difficult for weirdos– del seu últim disc, Reallity killed the video star.

Take that ja ha anunciat al seu web la llista de cançons que compondran Progress, encara que de moment només han presentat el tema The flood, el que serà el disc número 13 de Williams des que va començar la seua exitosa però controvertida carrera en solitari. Per a Take that el camí no va ser tan exitós; només un any després que Robbie Williams abandonara la formació es van separar amb quatre discs a les seues esquenes. Quasi 10 anys després, van tornar als escenaris, Progress serà el seu disc número 7 des d'aleshores.

Esperem que la sort que tan eficaçment ha acompanyat a Robbie Williams al llarg de la seua carrera, l'acompanye també en aquesta nova etapa de reencontres. Això sí, esperem també que no desaparega eixa esència Williams que a tantes persones ens ha enganxat en aquests quinze anys, i que ens ha fet esperar expectants les retornades de l'anglès malgrat els grans altibaixos que ha patit la seua carrera.

València retira la censura a la homosexualitat dels seus ordinadors

L'Ajuntament de València (Rita Barberá-PP) ha retirat la censura del seu sistema d'ordinadors per als termes "gay", "lesbiana" i "homosexual". Aquesta mesura impedia accedir a págines de contingut homosexual des de les dependències municipals, amb l'excusa de que aquestes pàgines són de contingut pornogràfic. 

El vet es va retirar després que Joan Ribó, candidat de Compromís a l'alcaldia de València, denunciara el fet fa dos dies, però, encara que s'ha retirat, continua vigent a la xarxa dels instituts del País Valencià, des d'on no es pot accedir a cap tipus d'informació relacionada amb la homosexualitat, perquè és un pecat, encara que sí es poden comprar armes on-line i aprendre detalladament com fabricar una bomba casera. 

Ací us deixe una llista de pàgines de contingut homosexual —no pornogràfic— d'allò més interessants, per si eres treballador o treballadora de l'Ajuntament de València i penses que tot allò gai és porno, o per si, qui sap?, eres Rita Barberá, encara que si eres Rita Barberá em sembla que ja les coneixeràs. 

http://www.dosmanzanas.com/

http://lesbicanarias.es/

http://www.gayvalencia.org/

http://www.valenciagaypride.com/

http://www.iglyo.com/

València, Belgrad i Espanya, 9, 10 i 12 d'octubre

Algunes coses són les que he de comentar després d'aquestos dies d'inactivitat, causada per problemes tècnics de Google, que han afectat a milers d'usuaris de Blogspot arreu del món.

Cronològicament caldria analitzar tres fets:

9 d'octubre

Dia del País Valencià, que vaig passar amb la no sempre grata companyia de la grip. Un dia per reivindicar una cultura, que el PP s'ha encarregat d'apropiar-se i adaptar-la a les seues necessitats —i finalitats—. També és un dia per defensar una llengua minoritària —i minoritzada—, però no val a defensar-la en castellà, que més d'una vegada m'he trobat amb una afirmació tal com <<Hoy, día del País Valenciano, tenemos que reivindicar nuestra lengua y nuestra cultura>>. Que sí, que n'hi ha molta, d'hipocresia, si l'educació fóra tan abundant, el món seria, fins i tot, un lloc digne per a viure.

10 d'octubre

Malgrat la imminent amenaça d'invasió OVNI que algunes persones van difondre per la Xarxa, —recordem que era 10/10/10, ja es sap que aquest tipus de dates numèricament curioses sempre són l'arrel de teories conspiratòries— i, ara seriosament, malgrat les amenaces de grups d'extrema dreta i fonamentalistes ortodoxos, la ciutat de Belgrad (Sèrbia) va celebrar el seu primer Orgull LGTB amb una participació de més de mil persones, entre ciutadans anònims i representants polítics serbis. Però com tot, l'Orgull de Belgrad va tenir que patir l'altra cara de la moneda; els salvatges de la dreta més radical van atacar els manifestants, de forma que la manifestació que devia haver sigut pacífica va acabar amb més d'un centenar de ferits, la majoria dels quals eren membres de la Policia serbia, que es van enfrontar als radicals, afortunadament. 

Ara cal felicitar a eixes mil persones que van vèncer la por i que, quasi sense adonar-se'n, han iniciat una escalada que serà dura però necessària per aconseguir la llibertat, la igualtat, el respecte i la democràcia. 

12 d'octubre

La desfilada commemorativa del dia de la Hispanitat. Tal dia com hui, l'any 1492, els espanyols van aplegar a Amèrica per tal d'ensenyar la paraula de déu als nadius, a punta de canó i a base de fogueres per torrar a qui no s'aprenguera els deu manaments, de memorieta i en llatí, perquè clar, com els nadius americans sabien parlar llatí a la perfecció... O potser no? Bé, el cas és que a dia de hui continuem celebrant el dia amb una desfilada per part de la Guardia Civil, amb la cabra de Camela i tot, i l'exèrcit, és clar que sí, perquè vivim en un estat militar i no en una democràcia!

Orgullosos i serbis! (Поносан и Срби!)

El proper diumenge es celebrarà l'Orgull LGTB a Belgrad, la capital de Serbia. El col·lectiu homo, bi i trans serbi ha decidit que ja és hora d'enfrontar-se als fanàtics religiosos i als feixistes i celebrar l'orgull després d'anys sense poder celebrarlo per por. Per por a que els agredisquen, per por a que els facen mal, per por a que els foten...

Però com sol ocórrer, els débils s'han cansat. S'han cansat de suportar una societat que no els estima, que els rebutja i els aïlla. S'han cansat de la homofobia i han alçat la veu. Ara venen les amenaces dels integristes, que tenen por a que se'ls plene el carrer de plomes, però espere de tot cor que lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de Serbia, no facen ni puto cas a les amenaces i que continuen avant.

Serà un Orgull històric. El Govern ha donat el vist-i-plau a la seua celebració i si finalment aconsegueixen fer-lo, serà un triomf de totes i tots. Cada vegada que un país supera la barrera de l'Orgull, supera les seues pors i temors, supera eixe escaló que separa la por de la igualtat i és, sense cap dubte, el principal pas cap al respecte i la llibertat. 

No els doneu el poder de fotre-vos. Lluiteu, lluiteu per una societat millor, i lluiteu pels que no poden fer-ho. Per ells, per vosaltres, per nosaltres... Avant amb l'Orgull de Belgrad!

Такође, на српском:

Следеће недеље ће бити прослављен поноса ЛГБТ у Београду, престоница Србија. Група Хомо, би и транс-Србија је одлучила да је време да се суочи верских фанатика и фашисте и славе понос након година без могућности да се прослави за страх. Бојећи се да се физичким нападима из страха од оштећени, из страха да курац.
Али као и обично, слабе су уморни. Су уморни од подршке друштва, који их воли, која одбацује и изолата. Су уморни од хомофобије и имају подигао свој глас.Сада долазе претње фундаменталиста, који се плаше да попуне улице од перја, али искрено се надам да лезбејке, гејеви, бисексуалне и трансродне Србија, не правимо никакве случај јеботе претњи и наставите напред.
Понос ће бити историјска. Влада је дала сагласност да свој закључак и да ли коначно успети, то ће бити тријумф за све. Сваки пут земље превазилази баријере поноса, превазиђу своје страхове и бриге, него корак који раздваја страх од једнакости и је без сумње велики корак ка поштовање и слободу.
Они не носе моћ курац. Борба, борба за боље друштво, и борити се за оне који не могу. За њих, за вас, за нас ... Напред Поворке поноса!

Volien evitar-nos...

Però nosaltres vam ser més ràpids. Ara la cúpula del PPCV es sent atacada cada vegada que ix a passejar-se, ja no els reben aplaudiments i besos i enhorabones. Ara els reben persones anònimes que estan cansades de l'ofegament del poble valencià, persones cansades dels polítics corruptes i d'un President que, en comptes de governar, desgoverna.

Aquest no és un cas aïllat, Camps ja no pot eixir tranquil al carrer, sense els dos cotxes de la Policia Nacional que l'acompanyen per por a que un grup de manifestants pacífics l'ataque. El problema és que la Policía deuria d'anar darrere d'ell, però no cobrint-li les espatlles, sinó perseguint-lo, igual que el persegueix la justícia per ser un LLADRE.

Fes clic ací per llegir l'article publicat per Levante EMV.

Snooki i la literatura

Snooki no està a l'altura; només mesura 

1'47, quan baixa dels tacons.

Nicole Polizzi, Snooki, una de les protagonistes del programa Jersey Shore està escrivint un llibre. La novel·la, segons ha revelat Snooki tractarà sobre una xica morena amb els cabells llargs que busca l'amor per les discoteques del Shore. 

Snooki és coneguda per ser una de les protagonistes del programa Jersey Shore, que emet MTV, i també per haver sigut arrestada i empresonada per alterar l'ordre públic a una platja de Nova Jersey en un estat d'ebrietat.

Aquest tipus de notícies ens fa veure que el món editorial també està en crisi. Desgraciadament, ens ha tocat viure en un món infectat de crisis: la crisi econòmica, la crisi política, la crisi ideològica, la crisi de valors, la crisi artística, la crisi dels mitjans de comunicació...

El look choni, sempre present 

 a la indumentària d'Snooki.

Què ens pot contar una xica, el major assoliment de la qual ha sigut entrar a un reality per possar-se cega i practicar sexe en públic? Quina classe de literatura pot haver llegit aquesta persona en la seua vida? Sabrà qui és Plató, a banda del que fa els de la tele? 

Així ens alimenta la societat americana. A partir d'ara, aquests joves sense ofici ni benefici que es fan famosos per no tenir que pagar a les discoteques no només poblaran les nostres pantalles de televisió, sinó que petaran les estanteries de l'FNAC.

I mentre aquestes persones troben fàcilment editors i editorials disposats a publicar els seus llibres, els joves escriptors d'arreu del món que busquen publicar els seus estudis i novel·les s'han de menjar els mocs perquè ningú no vol publicar una obra que no vaja a ser un best-seller.

No importa com t'ho curres, com t'ho treballes, la gent no vol llegir conyassos, la gent vol saber amb qui es gita la tipa aquesta i el color de la seua roba interior, si és que mai n'ha usat. Em preocupa, sincerament, fins a quin punt la cultura americana és corrosiva. Em preocupa fins a quin punt ens envairà, perquè, no oblidem tots els programes que actualment s'emeten a Europa com la cosa més normal del món i que no són altra cosa que herència americana (Gran Hermano & Co.). No oblidem que la MTV acaba de començar a emetre en obert a la TDT i que, per suposat, la seua programació es basa en la filosofia Mc Donald's —merda, però barata i fàcil de digerir—.