Algunes coses són les que he de comentar després d'aquestos dies d'inactivitat, causada per problemes tècnics de Google, que han afectat a milers d'usuaris de Blogspot arreu del món.
Cronològicament caldria analitzar tres fets:
9 d'octubre
Dia del País Valencià, que vaig passar amb la no sempre grata companyia de la grip. Un dia per reivindicar una cultura, que el PP s'ha encarregat d'apropiar-se i adaptar-la a les seues necessitats —i finalitats—. També és un dia per defensar una llengua minoritària —i minoritzada—, però no val a defensar-la en castellà, que més d'una vegada m'he trobat amb una afirmació tal com <<Hoy, día del País Valenciano, tenemos que reivindicar nuestra lengua y nuestra cultura>>. Que sí, que n'hi ha molta, d'hipocresia, si l'educació fóra tan abundant, el món seria, fins i tot, un lloc digne per a viure.
10 d'octubre
Malgrat la imminent amenaça d'invasió OVNI que algunes persones van difondre per la Xarxa, —recordem que era 10/10/10, ja es sap que aquest tipus de dates numèricament curioses sempre són l'arrel de teories conspiratòries— i, ara seriosament, malgrat les amenaces de grups d'extrema dreta i fonamentalistes ortodoxos, la ciutat de Belgrad (Sèrbia) va celebrar el seu primer Orgull LGTB amb una participació de més de mil persones, entre ciutadans anònims i representants polítics serbis. Però com tot, l'Orgull de Belgrad va tenir que patir l'altra cara de la moneda; els salvatges de la dreta més radical van atacar els manifestants, de forma que la manifestació que devia haver sigut pacífica va acabar amb més d'un centenar de ferits, la majoria dels quals eren membres de la Policia serbia, que es van enfrontar als radicals, afortunadament.
Ara cal felicitar a eixes mil persones que van vèncer la por i que, quasi sense adonar-se'n, han iniciat una escalada que serà dura però necessària per aconseguir la llibertat, la igualtat, el respecte i la democràcia.
12 d'octubre
La desfilada commemorativa del dia de la Hispanitat. Tal dia com hui, l'any 1492, els espanyols van aplegar a Amèrica per tal d'ensenyar la paraula de déu als nadius, a punta de canó i a base de fogueres per torrar a qui no s'aprenguera els deu manaments, de memorieta i en llatí, perquè clar, com els nadius americans sabien parlar llatí a la perfecció... O potser no? Bé, el cas és que a dia de hui continuem celebrant el dia amb una desfilada per part de la Guardia Civil, amb la cabra de Camela i tot, i l'exèrcit, és clar que sí, perquè vivim en un estat militar i no en una democràcia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada