Odi

En su manifiesto, (...) acusa al presidente del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, de rendirse a los musulmanes y de haber llegado al poder gracias a Al Qaeda. El (...) critica el acercamiento de España a los países árabes "tras siglos de ocupación y dura lucha para recuperar sus tierras", antecedentes que hacen "aún más difícil de entender" la actual política de inmigración en España, a su juicio.
El (...) acusa también a Zapatero, al que llama "comadreja apaciguada", de haber convertido a las Fuerzas Armadas en "una parodia" al nombrar como ministra a una mujer embarazada, Carme Chacón. Con su designación, opina (...), Zapatero "dio a entender a todo el mundo que su país ya no tenía intención de defenderse".

Si llegim aquest text publicat en un article a El País.com amb el nom de l'autor de les declaracions ocult podriem afirmar, sense por a equivocar-nos, que són d'algun dels periodistes del grup Intereconomía, per exemple, o fins i tot d'alguns dels dirigents més radicals del PP. Estem acostumades i acostumats a escoltar declaracions com aquestes cada dia als mitjans de comunicació espanyols, tant que al final ens hem acostumat. No ens resulta estrany que un o altre periodista faça brutals crítiques a Zapatero, sovint carregades d'odi, és més, gran part de la població es fa amb eixes paraules, i com autòmates les repeteixen a la xarrada del cafenet. L'odi, com hem comprovat aquest terrible cap de setmana, és una arma molt perillosa, i en condicions socio-polítiques i econòmiques com l'actual, es pot convertir en un objecte d'ús quotidià. 

Són molts els partits polítics espanyols que has nascut i sobreviuen de la cultura de l'odi, del feixisme, del més profund odi cap a la raça humana. L'autor dels assassinats de Noruega, autor de les declaracions que apareixen al text anterior, és només un d'ells, un que possiblement siga més salvatge, més radical, més fonamentalista i, probablement, tinga alguna mena de desviació psíquica, però és un d'ells. No vull posar més llenya al foc, no és eixa la meua intenció, ni tampoc crear inseguretat o por, tot el contrari. Vull que estiguem ben desperts i alerta, i que siguem capaços de distingir un discurs de dretes d'un discurs d'odi. En temps de crisi, l'odi és el nostre major enemic.