Dolor

Em fa mal veure les cares dels companys i les companyes assassinats a Noruega. Tots joves i diferents, cadascú fill d'una família diferent. Són la viva imatge de la diversitat, i això és precissament el que molesta tant a l'extrema dreta (de vegades no tan extrema): la diversitat. 

No poden suportar un grup on hi ha negres, blancs, mulats, morens, rossos i pelrojos, tots junts convivint en harmonia, amb respecte, tractant-se com a persones i no com a objectes etiquetats segons categories físiques, psíquiques, ideològiques o culturals. 

Ara veig les seues cares, i em fa mal. Em fa mal perquè són 77 vides que no seran. Són 77 advocats, periodistes, escriptors, metges, agricultors, pescadors, polítics i obrers de la construcció que no seran. No m'entra al cap com algú pot de sobte decidir que eixes vides no valen res, que eixos joves d'entre 15 i 30 anys mereixen una mort immediata, que són un càncer que cal extirpar de la societat. 

No m'explique com algú pot sentir un odi tan irracional cap a eixes persones per decidir agafar un fusell, i de la forma més covard possible, acabar amb les seues vides a base de trets, per a que ni tan sols tinguen l'oportunitat de defensar-se, per a que no puguen detindre'l amb un diàleg, per a, simplement, sentir-se superior.

No entenc com algú pot pensar que forma part de l'espècie humana, i no sentir el més mínim remordiment després d'haver comés un crim tan brutal. I per això diuen ara que és un boig. Per a mi no ho és, per a mi és un individu, un vomitiu individu, que ha actuat impulsat per les seues conviccions, tan fortes que el fan sentir innocent, i això és molt més perillós que un atac de bogeria, perquè la bogeria és individual, però les idees i les conviccions es difonen, i són imparables.

Demane respecte per als companys i les companyes de Noruega, respecte i que se'ls recorde, que no caiguen en l'oblit, perquè eixe seria el millor favor que podriem fer a la dreta més brutal, i el que hem de fer és frenar l'odi i la violència que ens amenacen especialment cada cop que les circumstàncies socio-polítiques i econòmiques són difícils.