Agur, ETA

A penes he tingut temps per reflexionar des que dijous passat la banda terrorista ETA anunciara en un comunicat la fi definitiva d'allò que ells anomenen "lluita armada" i que no és més que cruel, absurda i traïdora violència. Una violència que s'ha emportat en 43 anys a 829 persones.

Sembla ser que ETA buscarà en un futur aconseguir el seu objectiu, la independència d'Euskadi, a través de les urnes. Diuen que si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell, així se m'entoixa el que ha passat amb ETA; el seu enemic era la democràcia i no l'han poguda doblegar. D'altra forma no m'explique el fet d'organitzar atemptats contra regidors, policies i guàrdies civils, o contra "objectius" aleatoris, persones que simplement passaven pel lloc equivocat en el moment de l'explosió.

ETA ha generat por, terror, pànic. Junt a les bombes, eixa ha sigut la seua millor arma, la cultura de la por, i al comunicat que van fer públic a través del web del diari Gara, no mostren el més mínim símptoma de penediment. Francament, el comunicat em va semblar una mena de discurs fóra de tot temps i espai, un discurs inconnex que no representa en absolut la realitat que ha suposat ETA i, per desgràcia, en cap moment han demanat disculpes a les víctimes.

Si bé és cert que la banda terrorista ETA no ha desaparegut, sinó que ha deixat la violència, almenys des de dijous són moltes les persones que ja no han de preocupar-se per si és l'última vegada que pugen al cotxe, i això és un gran pas en una societat que ha viscut perennement la por del terrorisme.

Octubre

Ja aplegat octubre. Es nota ja la frescoreta que porta el mes i les ganes de trobar un lloquet amb sol van en augment. Arriba l'hora de traure les jaquetes de punt i Canal 9 es farta a pronosticar alertes taronges per pluja. 

En octubre es celebra el dia dels valencians, el 9 d'octubre, encara que hauria de ser només el dia dels valencians que s'ho mereixen, els que s'aprofiten de la nostra terra per utilitzar-la com a tauler del seu macabre joc de corrupció no haurien d'estar autoritzats a celebrar el 9 d'octubre. I en canvi, ells són els que més s'ho gaudeixen. La cara orgàsmica de Rita Barberá tocant la Senyera no té preu. Enguany es queden sense 'picaeta', "per estalviar", han dit. Per estalviar o perquè cap empresa se'n fia ja d'oferir serveis a l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana.

La cabra desfila orgullosa.

Octubre és també el mes on es celebra el dia dels espanyols, un dia on un gran desplegament militar al més pur estil falangista recorre Madrid front les autoritats polítiques i reials i un bon grapat de ciutadans que gaudeixen amb els alegres saltets de la cabra de la legió. Que, per cert, la cabra és sempre la mateixa o la van canviant cada any? D'altra banda, no sabem encara si enguany desfilarà el legionari nazi portador del Cristo de no-sé-què.

A octubre va nàixer el filòsof Friedrich Nietzsche, però ja quasi ningú se'n recorda d'eixa data; només uns quants periòdics que recorden en un racó les morts i naixements de personalitats i uns altres quants que vam decidir naixer-hi el mateix dia. Va nàixer també en octubre Largo Caballero i en octubre va morir Lluís Companys.

La nit del 31 d'octubre ha acabat ocupada per una tradició importada dels EEUU, però d'orígen pagà. Els nanos, i no tan nanos, es disfressen de monstres, fantasmes, morts vivents, etc, per anar casa per casa demanant caramels. Clar, enguany Mercadona ha hagut de posar a la venda grans bosses de caramels per tal que la gent estiga preparada per rebre als 5 ó 6 nanos que aniran a sa casa a per caramels.

El futur d'Espanya

El futur d'Espanya és la dreta més casposa, és La Razón com a mitjà de comunicació líder en influència cap a un govern. El futur d'Espanya és més per als rics i res per als pobres, és desigualtat, és repressió, és discriminació i retrocés. El futur d'Espanya és una hipoteca en honor al gran Déu José María i els deu manaments sobre la sacro-santa Ley del Suelo. El futur d'Espanya és recordar-nos com de bo era don José María i què dolent era el tal 'Zetaparo'. El futur d'Espanya és blau-obscur-quasi-negre. Són cinc homes-corbata adequadament posicionats en la societat, amb un bon sou i un cotxe de gama alta i una dona vestida al més pur estil 'Alqueria Blanca' que cuina un pastís per tenir content al mascle dominant. 

El futur d'Espanya és homogeni, amb més armaris i menys llibertat. Amb més violència i més autoritat. El futur d'Espanya són els drets que ens volen arrebatar i les mentides plasmades sobre paper i fetes programa polític. El futur d'Espanya són tres milions i mig de llocs de treball que van assegurar que crearien i la immediata vergonya en adonar-se'n de l'animalada que acabava de dir. El futur d'Espanya és el senyor González-Pons, també Camps, que després de tanta corrupció serà premiat pel gran líder, que no és Rajoy ni molt menys. 

El futur d'Espanya són milers de joves sense feina i sense futur. Milers de dones infravalorades en una societat que ha retrocedit quaranta anys en el temps en el país de les hores mortes. Milers de persones que no podran dur una vida normal perquè no tindran dret a estimar i ser estimats. Milers de persones necessitades que mai no rebran una ajuda per la seua dependència perquè el Govern pensarà que si no la poden pagar, no la mereixen. Milers de persones cegades per l'odi i la sed de venjança dipositant a les urnes d'Espanya el vot de l'odi, la discriminació, la intolerància, la mentida i la violència. 

El futur d'Espanya és el PP, però no ho serà si amb el meu vot ho puc evitar. 

Homofobia a bord

El passat dia 26 de setembre l'actriu i cantant Leisha Hailey va ser expulsada d'un avió de la companyia Southwest Air per mostrar un comportament 'immoral', segons paraules de la pròpia companyia. 

El fet és que l'actriu viatjava amb la seua parella, la també cantant Camila Grey, i segons comentaren treballadors de la companyia, alguns passatgers del vol van mostrar-se 'incòmodes' davant el comportament carinyós de la parella. 

Reacció de l'actriu a Twitter.

Curiosament, la companyia, es manifesta al seu web com 'amiga de la comunitat LGTB' i assegura estar compromesa amb la causa, però certament no van demostrar eixa tolerància en expulsar Hailey i Grey del vol 2274. A més, lluny de disculpar-se, la companyia es justifica definint-se com una companyia familiar. ¿A cas dues dones que s'estimen no són una família?

Poques hores després de l'incident, i després de la poc apropiada resposta de la companyia, la parella, que a més fomen la banda Uh Huh Her va fer públic al seu web un comunicat on explicava els successos i les seues sensacions després del que va ocórrer:

Nosaltres sempre hem promogut la tolerància, la franquesa i la igualtat com a grup musical i com persones individuals. Nosaltres dos venim de famílies on els nostres pares no només ens estimen i ens accepten, sino que també estan orgullosos de qui som. Pensem que tothom té dret a viure obertament en aquesta societat amb igualtat. De cap manera les nostres accions a Southwest Airlines eren excessives, inapropiades o vulgars. Volem deixar clar que no estàvem enrotllant-nos, ni creant cap mena d'espectacle, només va ser un bes modest. Som dues dones responsables que caminem arreu del món amb dignitat. Només érem carinyoses com qualsevol altra parella normal. Vam estar a l'avió menys de 5 minuts quan tot es va dir i fer. Prenem completa responsabilitat d'haver-nos enfadat verbalment amb el personal del vol després de dir-nos que eren una "companyia familiar". En cap moment ens van dir la raó per la qual ens van increpar, només ens van renyir que necessitàvem "estar alerta de que Southwest Airlines és una companyia orientada per a les famílies". No importa com de baixa és xiuxiuejada l'homofobia, això no la fa menys forta. Es pot xiuxiuejar odi. Nosaltres demanem a aquesta companyia aèria que ensenyen al seu personal a no discriminar a qualsevol parella, sempre, sense tenir en compte les seues pròpies creences. Volem viure en una societat on si la persona que estimes s'inclina per donar-te un bes innocent en un avió, no siga etiquetat com "excessiu" o "no familiar" per una empresa i els seus treballadors. Ens sembla molt molest que la mateixa aerolínia que es delecta de ser LGTB-amiga ha provocat un molest incident que va ocórrer amb el nostre comportament qualificat de "massa excessiu". L'anterior no és una disculpa i estem en procés de produir una queixa formal a la companyia. Esperem que quan tot siga dit i fet una major tolerància sense prejudici evolucione. 

Uh Huh Her
Leisha Hailey i Camila Grey