La pel·lícula, dirigida per Manel Huerga i protagonitzada per Daniel Brühl. Una adaptació cinematogràfica del llibre Compte enrere: la història de Salvador Puig, de Francesc Escribano. La pel·lícula té un format quasi documental, de forma que no és difícil situar-nos en l'època i història narrada, precisament el compte enrere de Puig Antich. Malgrat que el final de la pel·lícula és ben conegut, resulta imprescindible tenir-la a la nostra videoteca particular, pel seu valor artístic i pel fet que gràcies a aquesta producció, que tant va obviar l'Acadèmia de Cinema, la història de Salvador Puig Antich ha tornat a la memòria d'un país amb tendència amnèsica.
És el llibre en el qual es basa el film de Huerga. Analitza el cas Puig Antich des d'un estil periodístic però sense deixar de banda certa emotivitat en els moments clau de la vida de l'activista.
Resulta interessant i lleuger per comprendre el complex cas, sense sobrecàrregues d'informació que podem trobar en altres volums dedicats a l'anàlisi del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL en el seues sigles en castellà) i les seues accions.
Però no tot han sigut reconeixements i bones crítiques per a la pel·lícula de Huerga, ex-membres del MIL han criticat la pel·lícula perquè, segons ells, no s'han vist reflectits els motius de la seua lluita.
Unes declaracions un xic desconsiderades, si tenim en compte que les germanes de Salvador Puig Antich continuen reivindicant i lluitant per a que es declare la innocència del seu germà i que, de fet, han rebut el film com una oportunitat per a que el cas no quede en l'oblit. I és que realment, gràcies a aquesta producció, generacions posteriors a la dictadura franquista han conegut la lluita de Puig Antich i, conseqüentment, la lluita del MIL.
La pel·lícula va rebre un premi Ondas a l'esdeveniment cinematogràfic de l'any per haver rescatat un dels episodis més cruels de la història recent d'Espanya. També va rebre un premi Goya al millor guió adaptat, encara que comptava amb onze nominacions entre les que destacàven Millor Actor i Millor Banda Sonora.
La Banda Sonora Original va ser composada pel cantautor català Lluís Llach, qui l'any 1974, dies després de l'execució de Salvador, va composar 'I si canto trist', un himne carregat de ràbia i tristesa per la mort del jove, que 32 anys després va ser reeditat per a formar part de la BSO de Salvador.
+ Imatges
Salvador als Premis Ondas
Daniel Brühl en Noche Hache part 1
Daniel Brühl en Noche Hache part 2
Daniel Brühl en Noche Hache part 3
"M'aborrone" al llegir les teues paraules... i allò que puc escriure són només paraules d'elogi...
ResponEliminafantàstic actor, més fantàstica encara la banda sonora amb un magnífic Lluís Llach (aquesta versió m'agrada quasi més que la original...) i per sempre quedarà aquest crim a les pàgines negres de la història del franquisme i per sempre quedaran pel·lícules com aquesta, per a que mai oblidem el que va passar...
i tens molta raó a l'emprar el termi "amnèsic". A l'hora d'estudiar història mai he acabat de comprendre què ha passat, ja que trobe que l'estat espanyol sempre ha tingut un poble molt combatiu, i ara... però bé, en part es sap perquè...
No comentaré massa a l'entrada, perquè vertaderament no la he llegida, (lleshida) encara he de veure la peli i sóc un poc reàcia als spoilers.
ResponEliminaPerò no puc evitar pensar què sospitós que els videos siguen de la Hache.
La veuré as soon as possible. O millor dit, as soon as em deixenen pau els exàmens : D
Miriam, la veritat és que la història en sí ja és "aborronant", cal tenir en compte tot allò que dius, és cert, la democràcia a Espanya es basa en un castell de cartes i això no és gens bo.
ResponEliminaNain, no es tracta d'un "spoiler", es tracta de la continuació de l'article anterior, que com que era un xic literari, vaig decidir incloure una entrada amb informació addicional per a qui volguera saber-ne més.
De la Hache he de dir que em declare totalment admiradora seua, és una gran comunicadora, però bé, els enllaços només són de l'entrevista que va fer a Brühl al seu programa. Em sembla en general prou interessant perquè l'actor conta com va fer per possar-se a la pell de Puig Antich. Espere que veges la pel·li prompte ;)
Una abraçada ;)
Vaig vore la pel.licula fa temps, i encara la recorde com una de les millors que he vist. Queda a la altura de la historia que conta, molt de realisme en uns fets tan dolents de l'epoca franquista...
ResponEliminaSaluts, Vanessa.