Fa només un parell de dies blogguejava sobre el perill de la venda legal d'armes als Estats Units, fent referència a l'agressió sofrida en un mítin de la congressista Gabrielle Giffords. Hui he de parlar d'un altre polític agredit, però sense armes de foc, i no als Estats Units, sinó a Espanya, a la Regió de Múrcia.
Com és possible que estiguen ocorreguent aquestes coses? Són només fets aïllats o és que realment el món està patint una greu crisi? Clar, la crisi en seria una bona explicació. La crisi és com Zapatero, "el chico para todo", o millor dit, "la excusa para todo" Què plou? La culpa, de Zapatero. Fa massa calor? També. Amb la crisi igual, el problema és que la crisi ha deixat de ser econòmica (o potser encara no a molts indrets, tant se val) per a ser una crisi política, social i potser cultural, la qual cosa pot desencadenar la creació de bèsties polítiques que ben bé poden ser les protagonistes d'aquest cas.
En aquesta ocasió ha sigut el Conseller de Cultura, que ha patit una brutal agressió per part de dos homes que el van agredir en repetides ocasions amb un puny americà. ¿Què marca la diferència? En primer lloc, el fet que els agressors han anat directament a per la víctima; no ha sigut en un acte oficial, ni tampoc han hagut altres víctimes, afortunadament. Bé. La segona diferència és brutal: El PSOE condemna l'agressió i el PP (partit del qual és membre el Conseller agredit) es dedica a tirar fem, com no, damunt del Govern, ¿no sona una mica estrany?
El cas és que no és la primera (ni per descomptat, i per desgràcia) serà l'última vegada que el Partit Popular polititza un esdeveniment d'aquesta envergadura, i, per molta més desgràcia, d'envergadures molt més greus. I arribats a aquest punt no vaig a parlar del 14 de març de 2004, quan el Partit Socialista va guanyar unes eleccions perquè Zapatero havia confabulat amb ETA i amb uns quants terroristes d'Al-Qaeda (Bé, Al-Qaeda va ser inclossa en el pot una vegada els jutges van parlar de la seua pressumpta autoria), i potser també Acebes va parlar d'uns micos de l'espai que feien malabars mentre la gent espanyola, normal, heterosexual i del PP intentava clavar el vot per al PP en les urnes, de manera que captaven la seua atenció i en un moment de distracció, canviaven la papereta per una del PSOE.
Que no era exactament així? Bé, tant se val. Què us semblaria preguntar-li a un polític per un atemptat o una agressió i que us responguera d'eixa forma? Un tant surrealista, oi? Doncs, bé. Eixa és l'oposició política que tenim a Espanya. I eixa és la gent que per desgràcia ens governarà prompte, és la gent que donarà rodes de premsa per explicar les coses a la seua manera. I deieu que ningú ho podia fer pitjor que Zapatero? Doncs quan el senyor Rajoy entre en el govern notareu la diferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada