 |
Des que va entrar en vigor la llei 42/2010, més coneguda com "Llei Antitabac" són moltes les reaccions que s'han pogut observar en el sí de la nació espanyola. Entre els casos més extrems que s'han pogut observar estan els dels amos de bar que decideixen que al seu interior es pot fumar, de forma que incompleixen obertament -i de pas, amb orgull- una llei en vigor. També trobem les persones que s'estimen més congelar-se al carrer que entrar dins del bar i no fumar, cosa que, si vas a prendre un cafè està bé, però si vas a dinar o a sopar, què voleu que us diga, a mi allò de fumar mentre es menja em sembla una guarrada, però bé. La postura que sembla que s'ha estés més és la de la gent que pensa que amb el temps ens habituarem, igual que ja ha ocorregut en altres països de la Unió Europea.
Aquesta és la postura que més m'interessa, i és que països com Anglaterra o França s'han habituat molt bé a les normatives sobre l'antitabaquisme que s'han anat posant en marxa, però, sincerament, tinc els meus dubtes sobre si podrà ocórrer a Espanya una cosa semblant. El cas és que per sort o per desgràcia, vivim en un país on només hi ha dos coses que poden sembrar el caos entre la població: El futbol i el tabac -afortunadament per a ells als estadis de futbol i les places de bous es podrà fumar-.
 |
| Campanya del Govern argentí |
Però el que realment és el quid de la qüestió és la salut. Algú apuntava fa uns dies -potser el meu avi- que al Govern li va a eixir més rendible posar en marxa la llei antitabac i perdre els diners que els fumadors ingressen a l'Estat cada vegada que compren un paquet de cigarretes, en els casos en que el fumador deixe el tabac, que continuar pagant el tractament de tantes persones que pateixen càncer de pulmó a causa del tabaquisme a Espanya. Potser siga eixe el vertader motiu del Govern, però, ¿què passa amb les persones fumadores passives? Està clar que si eres fumador o fumadora assumeixes el risc de que pots partir greus malalties com a conseqüència del tabac, però a Espanya no existeix la consciència de que com a fumador també pots perjudicar a altres persones, i això és el que realment complicarà l'aplicació de la llei.
Jo, per la meua banda, em quede amb la cara de l'operari de Renfe número 020**** quan algú li va recordar que no es podia fumar en eixe emplaçament i aleshores es va adonar que tant de parlar de delinquir i al final el delinqüent era ell. 
Nació espanyola, perdona? Això existeix?
ResponEliminaA banda d'aquesta incorrecció històrica sorgida de la propaganda de l'Estat per un intent frustrat de voler fer creure el que no és a mesura de repetir-ho moltes vegades; t'he de dir que comparteixo l'article.
I com dius, més enllà de la despesa en salut, el problema és el respecte cap a tota la gent acaba tenint un alt risc de desenvolupar malalties respiratòries sense haver fumat -directament- mai.
Per altra banda, tingues clar que si l'Estat ho fa no és per aquest darrer motiu si no per, evidentment, motius econòmics. Però és que, a més, s'hi afegeix un altre motiu per la qual s'ha fet ara i no d'aquí un any o dos i és per la crisi. No per "salvar" l'economia sinó per distreure el personal. Per tenir a la gent distreta amb la qüestió del tabac mentre poden continuar retallant drets socials i passar desapercebuts.
Ens agradi o no, les qüestions polítiques no són mai casuals. Per tot hi ha una estratègia traçada.
Una salutació des del nord.
Bé, Anònim, en primer lloc gràcies per passar-t'hi i comentar. El terme Nació espanyola l'he usat com a mera referència geo-política per tal de no ferir sensibilitats ni nacionalistes espanyoles, ni nacionalistes independentistes. Jo no entre en eixe debat.
ResponEliminaDe qualsevol manera, estic d'acord amb el que dius, està clar que els governs sempre intenten fer-nos mirar cap a un altre lloc, però siga com siga, a mi em sembla una llei molt positiva, perquè, no ens enganyem, també podrien haver fet una merdegada per tal de fer-nos girar el cap (mira la Llei Sinde...).
En definitiva, l'article tractava de fer una mica una referència a la part positiva de la llei, perquè he estat escoltant moltes crítiques molt dures -per part de fumadors, tot siga dit- i al fet que molts països ja tenien legislació semblant.
Salutacions des de València, la terra de la paella i la corrupció ;)
Sense voler allargar-ho més, nació espanyola no és un terme que justament no fereixi sensibilitats. No compto que cap independentista consideri que Espanya és una nació, en canvi si els nacionalistes espanyols. El terme al que et refereixes, geo-polític, més neutral és el d'Estat espanyol. És que dir que Espanya és una nació gairebé és una declaració ideològica, per això m'ha sobtat, ja que no m'ha semblat un blog en políticament implicat en aquest tema.
ResponEliminaSobre el tema de l'article -que el debat ja està marxant de mare, ho sento- estic d'acord en tu, podrien haver tocat altres temes i fer-ho de forma nefasta (potser ja no saben què posar com a cortina de fum, qui sap) i que aquesta, almenys pels no fumadors i els fumadors comprensius, és una llei benvinguda.
El gust d'anar a un bar i no sortir envoltat d'aquella pudor que no te la treus del damunt en tot el dia, per mi ja es mereix aguantar els fumadors emprenyats ;)
Tota la raó, Tomàs, el terme en qüestió és "Estat espanyol" (que, de fet, és el que sovint empre). Ho tindré en compte la propera vegada ;)
ResponElimina