Hui fa 39 anys que van assassinar Puig Antich

Hui fa 39 anys que el Govern de Franco va assassinar Salvador Puig Antich. Va ser una mort cruel i injusta, sense cap mena de sentit. Franco i el seu govern feixista vivien els seus últims mesos de vida, però volia demostrar que, malgrat el desgast del règim, encara romania poderós i tan cruel com el primer dia. Salvador va ser només una peça en el macabre puzle de Franco. 

Al Caudillo no li va semblar suficient amb condemnar a Puig Antich, de 25 anys, a mort. El va condemnar al garrot vil, un instrument que feia anys que no s'usava a Espanya. Potser Franco i els seus acòlits no s'ho esperaven, però eixe instrument de tortura i execució marcaria per sempre més a Salvador Puig Antich en les nostres memòries. 

Hui fa 39 anys que el Govern de Franco va assassinar Puig Antich. La seua família espera encara a dia de hui que algú es digne a demanar perdó per eixe assassinat sense sentit. Els seus botxins van morir amb honors, estan soterrats a grans construccions que en qualsevol altre país serien la vergonya nacional, i que a la vergonyosa España, on el primer i únic acusat per la investigació dels crims del franquisme va ser el jutge que la començà, són reclams turístics. 

Són molts els que dia rere dia fiquen tot el seu esforç en que no recordem la vergonya d'un país que va perdonar en comptes de demanar perdó. Un país amb una Transició democràtica que no va ser altra cosa que una burla, i potser per això hui ens va com ens va. Per això cal recordar hui, demà i sempre que tal dia com hui, el 2 de març de l'any 1974, Franco va assassinar Salvador Puig Antich.

Indignació a distància

Ahir vaig estar parlant de mesures contra el desmantellament de l'Estat del Benestar a través de Twitter amb UPyD. La meua intenció era parlar amb els altres dos grans partits de l'oposició, PSOE i IU, però no em van respondre. Supose que parlar via Twitter de l'allau de mesures que estan prenguent (noteu la ironia) no és el suficientment important per a ells, perquè no es poden fer una foto mentre ho fan. Així els va. En fi, allà ells. 

UPyD, per la seua banda, només em va mostrar declaracions de polítics demanant coses al Parlament i un projecte "no de llei" per evitar la privatització de la sanitat madrilenya. Però jo em pregunte... ¿Algú pensa que van a salvar el sistema públic a base de declaracions que només valen per emplenar buits a periòdics on a ningú li abelleix fer alguna cosa que vaja més enllà del periodisme de declaracions? ¿Quan se n'adonarà el senyor Rubalcaba, per exemple, de que dóna igual quantes vegades demane la dimissió de Mariano Rajoy, perquè no li va a fer ningun cas, i que, en comptes d'això, hauria de dedicar-se a regenerar el seu partit, que fa olor a vell i tancat, per a que siga el partit en el que la gent confie contra els retalls, la corrupció i el desmantellament del sistema públic? 

Serà que s'està molt a gust asseguts en un sillonet, cobrant un sou que no està gens malament a canvi de no fer més que declaracions que no li interessen a ningú, i que no van a salvar a ningú de morir a un hospital públic per falta de recursos, que no van a evitar que molts xiquets i xiquetes no puguen anar demà a la Universitat perquè els seus pares no podran pagar la matrícula, que no van a impedir que els desnonaments continuen matant a gent, que no van a ajudar a que milions de joves tinguen un futur i que no van a tornar a les persones dependents tot el que se'ls deu. 

Si baixaren un segon del pedestal en el que es tenen a sí mateixos, se n'adonarien del que està passant al carrer. I si tingueren, a més, la vergonya suficient començarien a prendre mesures de veritat, i deixarien de fer-se fotos estúpides acompanyades de declaracions absurdes que només demostren la seua manca d'intel·ligència. I si tingueren la mateixa vergonya, amb un poc menys d'ego, deixarien els seus sillonets per que els ocuparen persones disposades a fer alguna cosa contra l'atracament a mà armada al que ens està sometent el Govern d'España.

Imatge: AFP

L'última ofensiva del Govern Camps contra l'educació pública

El conseller d'educació Alejandro Font de Mora, anteriorment conegut com Citizenship-educationman, ha anunciat aquest matí que pretén eliminar l'actual línia d'ensenyament en valencià per substituir-la per un sistema que restarà hores d'educació en valencià en favor de l'educació en (endevineu quin idioma) SÍ! en anglés.

Citizenship-educationman, tot un políglota.

Segons Blueberry's Fountain, aquesta mesura, que es posarà en marxa al curs 2012-2013, afavorirà el plurilingüisme en la Comunitat Valenciana, encara que nosaltres, que som més llestos, tenim ben clar que aquesta mesura és un altre exemple de la catalanofòbia d'aquest Govern de l'absurd, i per suposat, un nou atac a l'educació pública que tanta nosa els fa perquè està plena de mestres rojillos.

Ara bé, la qüestió és, si tan positiva va a resultar aquesta mesura i tan legítima és la seua aplicació, ¿per què no la van presentar durant la campanya electoral i han esperat a que tot just passen les eleccions per fer la gran presentació? 

Una vegada més, amb aquesta imposició, el Govern Gürtel demostra que amb una majoria absoluta ells fan el que els dóna la gana, i si algú té alguna queixa, que vaja a la manifestació que, total, per al que serveix.

Ara és el moment de pensar en el seu electorat, i en les ganes que hi van posar tirant la papereta a l'urna, perquè l'elecció és seua, però a l'hora de patir, ens toca patir als de sempre, a les persones que portem anys denunciant la nefasta gestió d'este govern, i la manera tan despòtica que tenen de tractar la ciutadania. 

Jo, per la meua banda, ja m'he cansat de carregar, com a ciutadana, amb les responsabilitats d'este govern de vergonya cada cop que en fan una de les seues, de manera que, d'ara en davant, quan el govern valencià es comporte com els estúpids que són, faré responsables els seus votants, perquè al cap i a la fi, són ells els que estan provocant tota aquesta vergonyosa situació. 

Camps passant revista als seus votants a la porta del col·legi electoral. 

Perquè, i perdoneu si aplegats aquest punt ofenc algú, però he de fer honor al nom d'aquest web, s'ha de ser molt estúpid per votar al PPCV després de Gürtel, després del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, després de l'Educació per a la Ciutadania en anglés, després de la vomitiva manipulació de Canal 9, que cada dia fa més fàstig, després de que hagen caigut els sostres de La Fe perquè hi havia presa per inaugurar, després de que hi hagen diners per als sobrecostos de la Ciutat de les Arts i de les Ciències i que no hi hagen diners per construir escoles. De veres, votants del PP, ¿sou cecs o és que directament sou imbècils?

La història de Salvador en imatges, paraules i sons

La pel·lícula, dirigida per Manel Huerga i protagonitzada per Daniel Brühl. Una adaptació cinematogràfica del llibre Compte enrere: la història de Salvador Puig, de Francesc Escribano. La pel·lícula té un format quasi documental, de forma que no és difícil situar-nos en l'època i història narrada, precisament el compte enrere de Puig Antich. Malgrat que el final de la pel·lícula és ben conegut, resulta imprescindible tenir-la a la nostra videoteca particular, pel seu valor artístic i pel fet que gràcies a aquesta producció, que tant va obviar l'Acadèmia de Cinema, la història de Salvador Puig Antich ha tornat a la memòria d'un país amb tendència amnèsica. 

És el llibre en el qual es basa el film de Huerga. Analitza el cas Puig Antich des d'un estil periodístic però sense deixar de banda certa emotivitat en els moments clau de la vida de l'activista. 

Resulta interessant i lleuger per comprendre el complex cas, sense sobrecàrregues d'informació que podem trobar en altres volums dedicats a l'anàlisi del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL en el seues sigles en castellà) i les seues accions. 

Però no tot han sigut reconeixements i bones crítiques per a la pel·lícula de Huerga, ex-membres del MIL han criticat la pel·lícula perquè, segons ells, no s'han vist reflectits els motius de la seua lluita.

Unes declaracions un xic desconsiderades, si tenim en compte que les germanes de Salvador Puig Antich continuen reivindicant i lluitant per a que es declare la innocència del seu germà i que, de fet, han rebut el film com una oportunitat per a que el cas no quede en l'oblit. I és que realment, gràcies a aquesta producció, generacions posteriors a la dictadura franquista han conegut la lluita de Puig Antich i, conseqüentment, la lluita del MIL. 

La pel·lícula va rebre un premi Ondas a l'esdeveniment cinematogràfic de l'any per haver rescatat un dels episodis més cruels de la història recent d'Espanya. També va rebre un premi Goya al millor guió adaptat, encara que comptava amb onze nominacions entre les que destacàven Millor Actor i Millor Banda Sonora. 

La Banda Sonora Original va ser composada pel cantautor català Lluís Llach, qui l'any 1974, dies després de l'execució de Salvador, va composar 'I si canto trist', un himne carregat de ràbia i tristesa per la mort del jove, que 32 anys després va ser reeditat per a formar part de la BSO de Salvador.

+ Imatges
Salvador als Premis Ondas
Daniel Brühl en Noche Hache part 1
Daniel Brühl en Noche Hache part 2
Daniel Brühl en Noche Hache part 3