I si venen els extraterrestres?

Encara que semble un tema un tant estrafalari, la realitat és que des que l'ONU va designar una ambaixadora per possibles contactes amb alienígenes la comunitat internacional s'ha vist d'alguna manera inclinada a pensar que en breu podem ser visitats per colegues de l'espai.

La veritat és que sembla una mica d'Expedient X tot això, o de Cuarto Milenio (Expediente X Spanish way), però no és gaire difícil imaginar que no estem sols a l'Univers, una altra cosa és que a cap lloc puga hi haure una mínima partícula de vida intel·ligent o, en el cas de que l'hagi, seria una vida intel·ligent totalment diferent al que nosaltres entenem per intel·ligència, perquè clar, el nostre planeta i la nostra cultura són només una mostra entre una infinitat de possiblitats, la qual cosa, francament, dificulta el treball dels escriptors de ciència ficció, però bé, el cas és que els extraterrestres es trobarien en un món gens acollidor. 

Hi fa un any de la catàstrofe a Haití, que tanta misèria ha desencadenat, i gairebé ningú se'n recorda. Els polítics estan més preocupats de traure's les castanyes del foc que d'atendre les peticions de la ciutadania. I el poble, al mateix temps, considera la violència com un sistema de comunicació en molts casos. Per no parlar-ne de l'economia... El capitalisme és un sistema tan degradant que uns éssers extraterrestres ni tan sols se'l plantejaríen.

Total, que si venen els extraterrestres que es preparen, que els espera una estada molt angoixosa.

Potser ja estan reunits, planejant l'aplegada a la Terra 2.0

Les imatges de la dècada

Demà, 31 de desembre, no només és el final d'un any, és el final d'una dècada, una dècada marcada per l'odi, la guerra i les injustícies, sobretot en forma de catàstrofes naturals. Ací us deixe una selecció d'imatges dels moments més importants (des del meu punt de vista) des del 2000 fins al 2010 feta per mi mateixa. Esperem que al proper vídeo (que el farem allà pel 2020) no hagem d'utilitzar tantes imatges de guerres i de catàstrofes naturals.

Salvatges

Portava uns dies dolents, un xic tristos i nerviosos, però hui no he pogut més que sentir-me estúpida pels meus problemes quan he vist la notícia amb que obria hui el blog amic Tranquilamente Nerviosa. 

La imatge no podia ser més colpidora; una dona, nua, a la porta d'un hospital, tirada en terra com si no fos més que un dels desperdicis que està provocant la còlera al país que la va vore nàixer: Haití.

Sincerament, ja no sé fins on aplegarà la crueltat humana, ja no sé si paga la pena viure en aquesta societat acomodada i tranquil·la o si més ens valdria anar allà on ens cride la conciència. Les Nacions Unides, la Unió Europea, aquestes organitzacions que van nàixer per tapar boques i que hui en dia no són més que organismes dedicats a rebre diners dels estats membres per a no fer absolutament res, fan això, res, mentre més de la meitat de la Humanitat es mor de fam i sed.

La majoria dels governs del món continuen violant dia a dia els Drets Humans sense que ningú no s'atrevisca a plantar-los cara, clar, que tampoc no podem: encara que nosaltres som més, ells són massa poderosos; tenen  les multinacionals, tenen els diners, tenen els mitjans per mantenir boques tancades i les ments ocupades en temes que no sobreviuran més de dos hores en portada.

Ens ha tocat viure una época passiva i absurda. Si Marx alçara el cap se n'adonaria que el seu capitalisme no era més que quatre obrers mal pagats, que el salvatgisme econòmic no ha fet més que començar.

El món real: Haití, Indonèsia, Pakistan

Mentre Espanya ultima els preparatius per a rebre al papa demà dissabte 6 de novembre...

Més d'un milió d'haitians damnificats pel terratrèmol que va destruir Haití el passat 12 de gener esperen amb desolació l'aplegada de l'huracà Tomas, que acabarà de destruir el poc que queda d'Haití i de la seua gent. A més, l'epidèmia de còlera que envaeix l'illa, i que ja ha matat a més d'un centenar de persones, es veurà agreujada a causa de les tempestes que està provocant l'huracà. Més del 70% de la població haitiana viu en la més absoluta pobresa, sense ni tan sols un sostre sota el que viure. 

Un milió de damnificats haitians viuen encara a dia de hui en campaments. AP

Ja són 100 les persones que han mort a Indonèsia a causa de l'erupció del Merapi, que hui ha provocat la mort d'almenys 54 persones, a més de 68 ferits. Indonèsia continua recuperant-se del desolador sisme submarí que va colpir la zona occidental de l'illa de Sumatra el pasat dilluns, i que ha deixat un balanç de 282 morts, 484 desapareguts i 4.000 desplaçats.

Indonèsia devastada per partida doble. AP

El fanatisme religiós ha provocat hui la mort d'almenys 50 persones en una mesquita a Peshawar (Pakistan). Sembla ser que la causa ha sigut una disputa entre dos grups islamistes radicals. Segons els testimonis, el terrorista es va immolar tot just al finalitzar la misa que havia combregat a 300 persones.

Una de les víctimes de l'atemptat. EFE

Però què pot opinar sobre això un senyor que hauria de dedicar-se a donar ajuda humanitària, que hauria de dedicar els seus dies a la solució de conflictes religiosos, que hauria de complir el seu vot de pobresa per posar-se a la pell de tantes persones com estan patint greus catàstrofes en aquests mateixos moments i que, en compte d'això, es dedica a passetjar-se pel món com si fos una estrella de rock?