Els nostres drets, el seu entreteniment

Hui podria haver sigut un dia gran per als drets LGTB arreu del món. Podria haver-ho sigut a un país on un recurs d'inconstitucionalitat no mantingura en vil els drets de milers de persones que no volen altra cosa que ser considerades ciutadanes en igualtat de condicions a la resta de ciutadanes. Però no, vivim a Espanya, el país on davant un avanç històric en drets socials, la dreta política més cavernícola respon amb odi, amb discriminació i amb covardia. 

El recurs d'inconstitucionalitat del PP contra el matrimoni entre persones del mateix sexe (presentat el 28 de setembre de 2005, només uns mesos després de l'aprovació de la llei que permetia canviar el Codi Civil de forma que el matrimonis entre persones del mateix sexe quedaren emparats per la llei) encara està vigent, ja que malgrat les nombroses peticions de que fóra retirat, els populars es van negar a fer-ho. 

Aquesta mateixa setmana el Tribunal Constitucional ha anunciat que el recurs passarà en breu a plenari, encara que això no assegura que la qüestió vaja a ser resolta pròximament. Així i tot, el PP ha utilitzat l'estratègia de desmarcar-se del recurs, com si no haguera sigut cosa seua, com si només fóra un tràmit més de la llei, i ara que veuen pròxima la seua resolució pugnen per no quedar massa malament en un assumpte en el que més de la meitat dels espanyols està en desacord amb la posició de l'actual govern. 

Set anys després de la presentació del recurs, caldria fer un exercici de reflexió i de memòria per tal de no oblidar-nos de quina és la posició de l'actual govern sobre els drets LGTB. Caldria recordar les manifestacions en contra del matrimoni igualitari, les intervencions "d'experts" al Senat proclamant que la homosexualitat és una malaltia, els líders religiosos defensant les postures integristes del PP en aquesta matèria i els vergonyosos discursos sobre fruites, que no eren més que l'odi més irracional contra allò que no poden entendre: que qualsevol persona decideixa viure amb absoluta normalitat i molt d'orgull allò que és. 

Ara només caldria demanar a aquest absurd govern un impossible: coherència. Coherència perquè ningú hauria de ser tan cínic com per jugar amb les il·lusions de milers de persones i després fer com que tot ha sigut una broma, com que només estaven jugant a fer-se els rebels. I de moment, nosaltres, no tenim altra que esperar a que el Tribunal Constitunal decideixa si tenim dret a ser ciutadans de primera o si només ha sigut una curta il·lusió en la que tothom tenia el mateix dret a ser feliç.

Per la dignitat de TOTES les famílies

Ha sigut emocionant reviure el moment en què Carmen Montón s'enfrontava als diputats del PP, que es van oposar amb totes les seues forces a una xicoteta modificació del Codi Civil. Eixa modificació era un dret, el dret de cada persona a estimar, a viure i a contraure matrimoni amb la persona que vullguera, independentment del seu sexe, i ells, a canvi, van muntar macromanifestacions "en defensa de la família", en defensa d'una cosa que ells anomenen família i que no és altra cosa que una mostra del feixisme més profund, arrelat encara a Espanya després de més de trenta anys de democràcia. 

Eixa llei va suposar en el seu dia, ja en un llunyà 2005, una petita revolució a un país molt poc revolucionari, un país que sembla que a dia de hui es troba resignat a votar a una força política davant la desilusió per una altra. El dia 20 de novembre aniré a votar. Aniré a votar pels meus drets, i pels drets que totes les persones que es senten lliures d'estimar. Aniré a votar malgrat que sé que moltes persones no aniran a votar al partit polític que els va fer dignes i iguals davant la llei, i davant la societat. Jo aniré a votar, i votaré a Rubalcaba, perquè és el candidat que defensa els meus drets, perquè és el candidat que vol aprofundir en uns canvis que van començar el 2005 i que no han parat fins el dia de hui. 

No es tracta només del matrimoni. Des que es va aprovar la Llei, ens hem fet més visibles, més valentes i valents, ens sentim protegits i jo, personalment, em sent molt segura d'estar a un país que sé que castiga l'homofobia. 

Ninguna persona té el dret de llevar els drets a altres persones, sobretot quan eixos drets no fan mal a ningú, i per suposat tampoc el senyor Rajoy. Hui, 5 de novembre de 2011, les persones homosexuals, bisexuals, transsexuals i heterosexuals som iguals a Espanya, i no anem a permetre que això canvie, ni el 20 de novembre, ni mai.

VOTA PEL QUE VOLS. 

Ghana ordena l'arrest de totes les persones homosexuals

Paul Evans Aidoo, ministre de Ghana, ha ordenat l'arrest immediat de totes les persones homosexuals de la regió. Segons ha afirmat "qualsevol esforç serà poc per fer a aquestes persones fóra de la societat". 

Sembla ser que aquesta mesura és el cim d'una campanya homòfoba capitanejada pel Concili Cristià de Ghana, que ha demanat a la població que s'abstinga de votar a qualsevol polític que done suport als drets homosexuals.

Aquesta dràstica i vergonyosa política d'odi forma part de les que ja són habituals polítiques de dreta pel que fa a matèria de drets LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) i que en Espanya té el seu propi moviment encapçalat pel PP, que es nega a retirar el Recurs d'Inconstitucionalitat contra la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Hui, més que mai, solidaritat amb els companys i les companyes de Ghana.

Demana a l'ambaixador nord-americà a Ghana que intercedisca contra aquesta mesura del Govern.

Per un 2011 sense armaris

Hui blogueje amb un desig reivindicatiu per al 2011. El 2010 ha sigut un any ben profitós per al col·lectiu LGTB; si en juny i juliol vam reivindicar els drets de les persones transsexuals, en octubre ja estàvem cel·lebrant el primer Orgull LGTB a Sèrbia, i fa només unes setmanes, a l'Índia.

L'altra cara de la moneda han sigut les vergonyoses execucions de gais a Iran, on per més que els col·lectius LGTB esgargamellen tot el que saben i més per evitar-ho, les autoritats iranianes es tapen les orelles i van a la seua. 

Elaboració pròpia.

El meu desig, o la meua meta, o com volgueu anomenar-ho, per 2011, és aconseguir trencar d'una vegada les portes dels armaris que oprimeixen a tantes persones en el món. Que sí, que està molt bé que Ricky Martin o Tiziano Ferro assumisquen públicament la seua homosexualitat, però a mi m'importen més les persones anònimes que a l'escola, a la feina o a Iran, l'Índia o Serbia o al poble més xicotet de la Ribera del Xúquer, han d'amagar-se per tal de no ser excluits, rebutjats i, per desgràcia en moltes ocasions, agredits.

No ens oblidem de les dones, les més invisibles socialment, que a més del fastigós masclisme que ens envaeix des de fa ja massa temps, han de suportar també l'homofòbia que, en moltes ocasions, comença en les seues pròpies famílies.

I com ni del govern en aquests temps de crisi, ni de la societat, ni dels partits, ni dels organismes internacionals van a eixir els impulsos que necessitem per lluitar en favor de les nostres reivindicacions (trist però cert), som nosaltres qui ho hem de fer, som els únics que tenim el poder de canviar la societat, i ja va sent hora de creure's-ho.

Barcelona ha rebut al papa amb molt d'amor

Decenes de joves gais i lesbianes han organitzat una besada col·lectiva per a rebre d'aquesta forma tan afectuosa al cap d'estat del Vaticà.

Al crit de "Jo no t'espere!" i "Bote, bote, bote, pederasta el que no bote!" s'han manifestat en contra de la visita de Ratzinger mentre aquest passava apresuradament amb el "papamóvil" per la plaça de la Catedral en direcció a la Sagrada Familia.

Durant la misa de consagració de la Sagrada Familia, el papa ha criticat l'avort i el matrimoni entre persones del mateix sexe. Segons ha declarat, "la Iglesia se opone a todas las formas de negación de la vida humana y apoya cuanto promueva el orden natural en el ámbito de la institución familiar". I va afegir: "El amor generoso e indisoluble de un hombre y una mujer es el marco eficaz y el fundamento de la vida humana en su gestación, en su alumbramiento, en su crecimiento y en su término natural".

Fotografia de Pere Duran

De tot açò podem deduir que sí, que una panda de iaios disfressats que, suposadament, no mantenen relacions sexuals i, de fet, ni tan sols amoroses (només amb Déu) tenen molt a dir sobre les preferències sexuals dels ciutadans i ciutadanes del segle XX, molt més que la legislació d'un Estat democràtic, per suposat.

Enllaços d'interés:

"El papa arremete contra el aborto y el matrimonio gay", en Público.es

"Besos contra la jerarquía católica", en Público.es

"El Papa pide ayudas estatales para la familia <>", en Elpaís.com

"El Papa defiende en la Sagrada Familia el matrimonio tradicional", en Elmundo.es

València retira la censura a la homosexualitat dels seus ordinadors

L'Ajuntament de València (Rita Barberá-PP) ha retirat la censura del seu sistema d'ordinadors per als termes "gay", "lesbiana" i "homosexual". Aquesta mesura impedia accedir a págines de contingut homosexual des de les dependències municipals, amb l'excusa de que aquestes pàgines són de contingut pornogràfic. 

El vet es va retirar després que Joan Ribó, candidat de Compromís a l'alcaldia de València, denunciara el fet fa dos dies, però, encara que s'ha retirat, continua vigent a la xarxa dels instituts del País Valencià, des d'on no es pot accedir a cap tipus d'informació relacionada amb la homosexualitat, perquè és un pecat, encara que sí es poden comprar armes on-line i aprendre detalladament com fabricar una bomba casera. 

Ací us deixe una llista de pàgines de contingut homosexual —no pornogràfic— d'allò més interessants, per si eres treballador o treballadora de l'Ajuntament de València i penses que tot allò gai és porno, o per si, qui sap?, eres Rita Barberá, encara que si eres Rita Barberá em sembla que ja les coneixeràs. 

http://www.dosmanzanas.com/

http://lesbicanarias.es/

http://www.gayvalencia.org/

http://www.valenciagaypride.com/

http://www.iglyo.com/

València, Belgrad i Espanya, 9, 10 i 12 d'octubre

Algunes coses són les que he de comentar després d'aquestos dies d'inactivitat, causada per problemes tècnics de Google, que han afectat a milers d'usuaris de Blogspot arreu del món.

Cronològicament caldria analitzar tres fets:

9 d'octubre

Dia del País Valencià, que vaig passar amb la no sempre grata companyia de la grip. Un dia per reivindicar una cultura, que el PP s'ha encarregat d'apropiar-se i adaptar-la a les seues necessitats —i finalitats—. També és un dia per defensar una llengua minoritària —i minoritzada—, però no val a defensar-la en castellà, que més d'una vegada m'he trobat amb una afirmació tal com <<Hoy, día del País Valenciano, tenemos que reivindicar nuestra lengua y nuestra cultura>>. Que sí, que n'hi ha molta, d'hipocresia, si l'educació fóra tan abundant, el món seria, fins i tot, un lloc digne per a viure.

10 d'octubre

Malgrat la imminent amenaça d'invasió OVNI que algunes persones van difondre per la Xarxa, —recordem que era 10/10/10, ja es sap que aquest tipus de dates numèricament curioses sempre són l'arrel de teories conspiratòries— i, ara seriosament, malgrat les amenaces de grups d'extrema dreta i fonamentalistes ortodoxos, la ciutat de Belgrad (Sèrbia) va celebrar el seu primer Orgull LGTB amb una participació de més de mil persones, entre ciutadans anònims i representants polítics serbis. Però com tot, l'Orgull de Belgrad va tenir que patir l'altra cara de la moneda; els salvatges de la dreta més radical van atacar els manifestants, de forma que la manifestació que devia haver sigut pacífica va acabar amb més d'un centenar de ferits, la majoria dels quals eren membres de la Policia serbia, que es van enfrontar als radicals, afortunadament. 

Ara cal felicitar a eixes mil persones que van vèncer la por i que, quasi sense adonar-se'n, han iniciat una escalada que serà dura però necessària per aconseguir la llibertat, la igualtat, el respecte i la democràcia. 

12 d'octubre

La desfilada commemorativa del dia de la Hispanitat. Tal dia com hui, l'any 1492, els espanyols van aplegar a Amèrica per tal d'ensenyar la paraula de déu als nadius, a punta de canó i a base de fogueres per torrar a qui no s'aprenguera els deu manaments, de memorieta i en llatí, perquè clar, com els nadius americans sabien parlar llatí a la perfecció... O potser no? Bé, el cas és que a dia de hui continuem celebrant el dia amb una desfilada per part de la Guardia Civil, amb la cabra de Camela i tot, i l'exèrcit, és clar que sí, perquè vivim en un estat militar i no en una democràcia!

Orgullosos i serbis! (Поносан и Срби!)

El proper diumenge es celebrarà l'Orgull LGTB a Belgrad, la capital de Serbia. El col·lectiu homo, bi i trans serbi ha decidit que ja és hora d'enfrontar-se als fanàtics religiosos i als feixistes i celebrar l'orgull després d'anys sense poder celebrarlo per por. Per por a que els agredisquen, per por a que els facen mal, per por a que els foten...

Però com sol ocórrer, els débils s'han cansat. S'han cansat de suportar una societat que no els estima, que els rebutja i els aïlla. S'han cansat de la homofobia i han alçat la veu. Ara venen les amenaces dels integristes, que tenen por a que se'ls plene el carrer de plomes, però espere de tot cor que lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de Serbia, no facen ni puto cas a les amenaces i que continuen avant.

Serà un Orgull històric. El Govern ha donat el vist-i-plau a la seua celebració i si finalment aconsegueixen fer-lo, serà un triomf de totes i tots. Cada vegada que un país supera la barrera de l'Orgull, supera les seues pors i temors, supera eixe escaló que separa la por de la igualtat i és, sense cap dubte, el principal pas cap al respecte i la llibertat. 

No els doneu el poder de fotre-vos. Lluiteu, lluiteu per una societat millor, i lluiteu pels que no poden fer-ho. Per ells, per vosaltres, per nosaltres... Avant amb l'Orgull de Belgrad!

Такође, на српском:

Следеће недеље ће бити прослављен поноса ЛГБТ у Београду, престоница Србија. Група Хомо, би и транс-Србија је одлучила да је време да се суочи верских фанатика и фашисте и славе понос након година без могућности да се прослави за страх. Бојећи се да се физичким нападима из страха од оштећени, из страха да курац.
Али као и обично, слабе су уморни. Су уморни од подршке друштва, који их воли, која одбацује и изолата. Су уморни од хомофобије и имају подигао свој глас.Сада долазе претње фундаменталиста, који се плаше да попуне улице од перја, али искрено се надам да лезбејке, гејеви, бисексуалне и трансродне Србија, не правимо никакве случај јеботе претњи и наставите напред.
Понос ће бити историјска. Влада је дала сагласност да свој закључак и да ли коначно успети, то ће бити тријумф за све. Сваки пут земље превазилази баријере поноса, превазиђу своје страхове и бриге, него корак који раздваја страх од једнакости и је без сумње велики корак ка поштовање и слободу.
Они не носе моћ курац. Борба, борба за боље друштво, и борити се за оне који не могу. За њих, за вас, за нас ... Напред Поворке поноса!

Vergonya

Vergonya. Vergonya, fàstic i més vergonya és el que sent quan em trobe amb individus com Jacobo Piñeiro Rial.  La vergonya i el fàstic s'eleven a la màxima potència quan he de reconèixer que ell i jo pertanyem a la mateixa espècie. 

Per a qui no ho sàpiga, aquesta bestiola va assassinar el 2006 a una parella de joves a Vigo. Els va cosir a punyalades perquè s'estimaven. Ell es va declarar culpable des d'un primer moment, però es va emparar en la legítima defensa. Bé, analitzem el concepte: aquest individu va assestar 57 punyalades als dos joves, tot abans de cremar la seua vivenda i encendre el gas per a provocar una explosió que borrara les pistes. A més, va tenir la sang freda d'agafar uns quants objectes personals de la parella per tal de simular un robatori. ¿Segur que era ell la víctima?

L'excusa de Piñeiro no podia ser més homófoba, segons va declarar "tenia una por insuperable de ser violat i assassinat per una parella de gais", però ¿realment eixa és una excusa vàlida, si és que hi ha cap, per acabar amb la vida de dues persones? 

A dia de hui, un jurat popular l'ha declarat culpable d'homicidi dels dos joves i de provocar un incendi que va posar en perill la vida dels veïns de la parella, a més, s'ha desestimat la hipòtesi de la legítima defensa, segons l'informe dels forenses. 

A continuació podem llegir la reconstrucció dels fets, basada en l'informe forense, feta pel diari La voz de Galicia:

La reconstrucción de la muerte de Julio también cuestiona que Jacobo actuase en defensa propia. Ambos se enfrentaron cara a cara en la habitación del brasileño. Pese a ser fornido y alto, Julio solo presentaba dos heridas de lucha en las yemas de sus dedos entre las 22 puñaladas que recibió. La mayoría eran innecesarias porque las primeras heridas lo dejaron indefenso y una de ellas, en el abdomen, fue mortal porque le segó la arteria ilíaca. La posterior hemorragia masiva lo desangró en cinco minutos. Se agachó instintivamente y el otro atacó con ventaja.

Otra cuchillada seccionó un nervio e inutilizó el brazo derecho de Julio. «Su capacidad de defensa quedó anulada o muy reducida porque ya no podía moverlo», explicó una forense. Julio logró arrastrarse por el pasillo desangrado, según prueba una huella de su mano en la pared, pero fue degollado y rematado en el salón con siete punzadas en la espalda. Julio seguía vivo en ese lugar porque la policía halló restos de su vómito junto al cadáver desnudo. Luego, el asaltante ató levemente las muñecas del cuerpo inerte con un cable, lo cubrió con una sábana y una manta, y lo quemó.

La segunda víctima, Isaac, recibió nueve cortes en sus manos cuando quiso protegerse. «Se defendió más que Julio, pero no le sirvió de nada», declararon las forenses.

Un record per a Isaac i Julio, i com sempre, l'esperança de no tenir que tractar una notícia així mai més.

Manifest per la visibilitat TRANS als pobles de la Ribera

Aquest és un any molt especial, amigues i amics, un any especial perquè, en primer lloc celebrem que fa cinc anys es va aprovar la modificació del codi civil que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe i també l’adopció de nens i nenes. Cinc anys d’igualtat davant la llei, de protecció social... Però cinc anys també d’una penosa oposició política que es nega a retirar un recurs d’inconstitucionalitat contra eixa llei, contra els drets, la igualtat i la llibertat.

Eixe recurs és producte encara d’una mentalitat retrògrada, homófoba i masclista, que es nega a reconèixer que tots som iguals i que els diferents i els malalts són ELLS!

No podem seguir tolerant que les persones LGTB continuen patint agressions físiques i verbals pel fet de tenir una orientació sexual que no és la d’heterosexual, com li va ocórrer el dissabte passat a la companya Maria, del col·lectiu “Y a ti qué?” de Ceuta, que va patir una brutal agressió per estar de festa amb la seua novia... NO HO PODEM CONSENTIR!

I no podem consentir que les companyes i els companys TRANS hagen de passar per mil penúries per aconseguir canviar el seu cos, el seu sexe. Hem de cridar totes i tots ben fort per a que la transsexualitat siga eliminada de la llista de malalties mentals de la Organització Mundial de la Salut, com en el seu dia va ocórrer amb la homosexualitat, un 17 de maig de fa ja quasi vint anys.

I demanem a la classe política que lluite perquè el procés de canvi de sexe quede cobert per la seguretat social, no podem oblidar que una persona no decideix canviar de sexe per capritx i que, a més, el col·lectiu TRANS és un dels més vulnerables encara a dia de hui, tant, que moltes persones TRANS es veuen abocades a la prostitució per poder pagar-se el procés de canvi de sexe. Un govern, siga de dretes o d’esquerres, no pot tractar així als seus ciutadans!

Eixa vulnerabilitat és molt més major als pobles, on la mentalitat rural encara és, moltes vegades, el motiu pel qual les persones LGTB decideixen emigrar a les grans ciutats, on l’anonimat els permet passar desapercebuts. Per això enguany hem decidit dedicar el nostre Orgull a la VISIBILITAT TRANS ALS NOSTRES POBLES, perquè al veïnat no deuria importar-li si em vull anomenar Mercè o Vicent, si vull portar els cabells llargs o curts, si vull vestir falda o pantaló o, per suposat, si em sent home o dona.

PERQUÈ NINGUN JOVE HAJA DE FUGIR DEL POBLE PER SER LESBIANA, GAI, TRANSSEXUAL O BISEXUAL!

PERQUÈ ESTEM ORGULLOSOS DE SER DE POBLE I ESTEM ORGULLOSOS DE SER COM SOM!

PER LA IGUALTAT! PER LA LLIBERTAT!... PER LA VISIBILITAT TRANS ALS NOSTRES POBLES!!