Pàgines

26/2/12

Infants invisibles i oblidats

Ahir vaig viure una escena al centre de València que em va trencar el cor. Una nena d'orígens asiàtics d'uns 5 anys esperava entre plors amb una dona agafada de la mà en una cantonada del carrer Colom. La dona no era la seua mare, sinó una persona anònima que havia trobat a la nena a punt de creuar un carrer tota sola. 

Al cap d'uns instants va aparèixer un policia local, la dona li va comptar el que havia passat. Uns minuts més tard un grup d'asiàtics va aparèixer: eren la suposada família de la nena, que en veure'ls va esclatar a plorar. Com a càstig, la suposada mare de la xiqueta la va colpejar en el braç i la va renyir. El policia, notablement enfurismat, li va dir que com s'atrevira a tornar a colpejar a la nena, se l'emportaria detinguda, i es va agenollar per tranquilitzar a la nena.

Durant uns minuts el policia i la família (que feien com que no entenien el que passava) van estar discutint sobre la nena. L'agent els va demanar la documentació i els va dir que si no s'identificaven, no els donaria a la nena. I així va quedar la situació quan vaig haver d'anar-me'n.

Foto: Google.
És ben coneguda (i ben ignorada al mateix temps) la discriminatòria situació de les nenes xineses. Aquesta mateixa família portava un nadó i un altre nen, però només havien descuidat a la xiqueta. Es tracta d'una greu vexació als drets dels infants que de cap manera hauria de permetre's.

No puc treure'm l'escena del cap i no puc deixar de pensar que si aquesta persona és capaç de colpejar a la seua filla davant d'un policia, què no farà quan estiga a sa casa?

5/11/11

Per la dignitat de TOTES les famílies



Ha sigut emocionant reviure el moment en què Carmen Montón s'enfrontava als diputats del PP, que es van oposar amb totes les seues forces a una xicoteta modificació del Codi Civil. Eixa modificació era un dret, el dret de cada persona a estimar, a viure i a contraure matrimoni amb la persona que vullguera, independentment del seu sexe, i ells, a canvi, van muntar macromanifestacions "en defensa de la família", en defensa d'una cosa que ells anomenen família i que no és altra cosa que una mostra del feixisme més profund, arrelat encara a Espanya després de més de trenta anys de democràcia. 

Eixa llei va suposar en el seu dia, ja en un llunyà 2005, una petita revolució a un país molt poc revolucionari, un país que sembla que a dia de hui es troba resignat a votar a una força política davant la desilusió per una altra. El dia 20 de novembre aniré a votar. Aniré a votar pels meus drets, i pels drets que totes les persones que es senten lliures d'estimar. Aniré a votar malgrat que sé que moltes persones no aniran a votar al partit polític que els va fer dignes i iguals davant la llei, i davant la societat. Jo aniré a votar, i votaré a Rubalcaba, perquè és el candidat que defensa els meus drets, perquè és el candidat que vol aprofundir en uns canvis que van començar el 2005 i que no han parat fins el dia de hui. 

No es tracta només del matrimoni. Des que es va aprovar la Llei, ens hem fet més visibles, més valentes i valents, ens sentim protegits i jo, personalment, em sent molt segura d'estar a un país que sé que castiga l'homofobia. 

Ninguna persona té el dret de llevar els drets a altres persones, sobretot quan eixos drets no fan mal a ningú, i per suposat tampoc el senyor Rajoy. Hui, 5 de novembre de 2011, les persones homosexuals, bisexuals, transsexuals i heterosexuals som iguals a Espanya, i no anem a permetre que això canvie, ni el 20 de novembre, ni mai.

VOTA PEL QUE VOLS. 

22/10/11

Agur, ETA

A penes he tingut temps per reflexionar des que dijous passat la banda terrorista ETA anunciara en un comunicat la fi definitiva d'allò que ells anomenen "lluita armada" i que no és més que cruel, absurda i traïdora violència. Una violència que s'ha emportat en 43 anys a 829 persones.

Sembla ser que ETA buscarà en un futur aconseguir el seu objectiu, la independència d'Euskadi, a través de les urnes. Diuen que si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell, així se m'entoixa el que ha passat amb ETA; el seu enemic era la democràcia i no l'han poguda doblegar. D'altra forma no m'explique el fet d'organitzar atemptats contra regidors, policies i guàrdies civils, o contra "objectius" aleatoris, persones que simplement passaven pel lloc equivocat en el moment de l'explosió.

ETA ha generat por, terror, pànic. Junt a les bombes, eixa ha sigut la seua millor arma, la cultura de la por, i al comunicat que van fer públic a través del web del diari Gara, no mostren el més mínim símptoma de penediment. Francament, el comunicat em va semblar una mena de discurs fóra de tot temps i espai, un discurs inconnex que no representa en absolut la realitat que ha suposat ETA i, per desgràcia, en cap moment han demanat disculpes a les víctimes.

Si bé és cert que la banda terrorista ETA no ha desaparegut, sinó que ha deixat la violència, almenys des de dijous són moltes les persones que ja no han de preocupar-se per si és l'última vegada que pugen al cotxe, i això és un gran pas en una societat que ha viscut perennement la por del terrorisme.


9/10/11

Octubre

Ja aplegat octubre. Es nota ja la frescoreta que porta el mes i les ganes de trobar un lloquet amb sol van en augment. Arriba l'hora de traure les jaquetes de punt i Canal 9 es farta a pronosticar alertes taronges per pluja. 


En octubre es celebra el dia dels valencians, el 9 d'octubre, encara que hauria de ser només el dia dels valencians que s'ho mereixen, els que s'aprofiten de la nostra terra per utilitzar-la com a tauler del seu macabre joc de corrupció no haurien d'estar autoritzats a celebrar el 9 d'octubre. I en canvi, ells són els que més s'ho gaudeixen. La cara orgàsmica de Rita Barberá tocant la Senyera no té preu. Enguany es queden sense 'picaeta', "per estalviar", han dit. Per estalviar o perquè cap empresa se'n fia ja d'oferir serveis a l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana.

La cabra desfila orgullosa.
Octubre és també el mes on es celebra el dia dels espanyols, un dia on un gran desplegament militar al més pur estil falangista recorre Madrid front les autoritats polítiques i reials i un bon grapat de ciutadans que gaudeixen amb els alegres saltets de la cabra de la legió. Que, per cert, la cabra és sempre la mateixa o la van canviant cada any? D'altra banda, no sabem encara si enguany desfilarà el legionari nazi portador del Cristo de no-sé-què.

A octubre va nàixer el filòsof Friedrich Nietzsche, però ja quasi ningú se'n recorda d'eixa data; només uns quants periòdics que recorden en un racó les morts i naixements de personalitats i uns altres quants que vam decidir naixer-hi el mateix dia. Va nàixer també en octubre Largo Caballero i en octubre va morir Lluís Companys.

La nit del 31 d'octubre ha acabat ocupada per una tradició importada dels EEUU, però d'orígen pagà. Els nanos, i no tan nanos, es disfressen de monstres, fantasmes, morts vivents, etc, per anar casa per casa demanant caramels. Clar, enguany Mercadona ha hagut de posar a la venda grans bosses de caramels per tal que la gent estiga preparada per rebre als 5 ó 6 nanos que aniran a sa casa a per caramels.